Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

L’abadiat del pare Manel Gasch ha començat amb diversos signes que donen sentit i direcció a la seva responsabilitat al cap davant de la comunitat monàstica de Santa Maria de Montserrat. El primer, evident a les poques hores de la seva elecció, fou posar-se com a creu pectoral d’abat la mateixa que portà l’abat Cassià Maria Just. El següent, el dia triat per la seva benedicció abacial, el 13 d’octubre, es commemora la memòria dels beats monjos màrtirs del monestir de Santa Maria de Montserrat. L’abat és, com digué el bisbe Manel Nin, Exarca Apostòlic per als catòlics de tradició bizantina a Grècia, en la cerimònia de benedicció abacial, un màrtir perquè ha de ser el testimoni del Crist en la comunitat, en l’Església i en el món on viu. Ser testimoni del Crist és tota una declaració d’intencions. Un altre signe fou la invitació al pare Manel Nin, monjo del monestir de Santa Maria de Montserrat, avui bisbe de Carcàbia, per oficiar la benedicció abacial. Aquesta elecció és una afirmació del signe de catolicitat que s’ha volgut donar a l’acte de la benedicció abacial.

L’àmplia presència en la cerimònia de benedicció abacial d’abats benedictins; del cardenal Lluis Martínez Sistach; de tots els bisbes de les diòcesis catalanes i del bisbe de Palma de Mallorca, dels diversos abats i abadesses dels monestirs catalans, és una manifestació de la presència del monestir de Santa Maria de Montserrat en l’església universal i catalana. També pot interpretar-se com un signe el fragment de la regla de sant Benet que obre el llibret del ritual de la benedicció abacial: “l’abat que és digne de regir el monestir s’ha de recordar sempre de com l’anomenen i ha d’acomplir amb fets el nom de superior”. Sàvies paraules que recorden el paper actiu de la comunitat monàstica en l’elecció de l’abat i com ell ha de servir-la “sense ensenyar ni establir ni manar res al marge del precepte del Senyor, sinó que els seus manaments i la seva doctrina difonguin en els cors dels deixebles el llevat de la justícia divina”. L’oració de benedicció de l’abat recorda l’actitud pròpia que ha de mantenir l’abat al capdavant de la comunitat “que sàpiga, Senyor, quina cosa tan difícil i tan àrdua no accepta de governar ànimes i d’acomodar-se a moltes maneres de ser; que comprengui que més li pertoca servir que manar”.

Penso que les paraules de l’abat Manel Gasch a la cloenda de la cerimònia de benedicció abacial confirmaren la significació d’aquests signes i dibuixà alguns dels trets bàsics del seu abadiat.  L’abat Manel vol que Montserrat aculli a tothom acomplint el mandat que el papa Pau VI digué a l’abat Cassià M. Just. Tota persona ha trobar-se bé a Montserrat tal com es desprèn de l’espiritualitat benedictina. Les festes del mil·lenari de la fundació del monestir, el 2025, seràn una oportunitat per situar-se en actitud d’escolta activa: escoltar el que Déu vol de la comunitat monàstica; escoltar-nos els uns als altres i escoltar a la gent, digué l’abat. “Si escoltem sentirem alguna cosa”, afirmà tot seguit. Per apropar la comunitat monàstica de Santa Maria de Montserrat a la societat cal saber escoltar. La celebració del mil·lenari permetrà estar en comunió amb el passat i serà una oportunitat per projectar-se al futur. L’abat Manel recordà que en la cripta de la basílica estan enterrats els abats de la represa del monestir dels quals vol ser continuador de la seva obra. Avui, la comunitat de monjos, sota la protecció i guiatge de la Mare de Déu de Montserrat, ha se ser capaç, segons l’abat, de donar esperança a la societat catalana; defensar la identitat cultural en la qual situa la seva catalanitat; i ser solidària amb les persones afectades per la crisi social i econòmica de la pandèmia. Amb les seves paraules finals de l’abat Manel convidà a la comunitat monàstica a posar-se en camí per acollir, escoltar i servir. Les paraules, el signes i l’actitud de l’abat Manel Gasch contribueixen a donar la coherència i el crèdit moral perquè el monestir de Santa Maria de Montserrat continuï sent un referent moral en l’Església catalana.