Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Avui és un dia especial, d’aquells transparents, clars i blaus, nets i  quasi tangibles. Estem asseguts al pedrís que hi ha vora la porta de l’ermita. Al meu costat hi ha l’ermità, vell amic d’anys i de bones xerrades. Tinc moltes ganes que m’aclareixi què vol dir “immaculada concepció”.   Després, doncs, d’un inici de conversa sobre el temps i la seva vida, li faig la pregunta i, per uns moments, resta callat. Ara veig que té ganes de parlar.

L’ermità: Mira noi, des de l’endemà de la Resurrecció de Jesús, Maria, rebuda a casa de Joan, participava de les trobades dels deixebles, acompanyava a les pregàries i era estimada per tots ells, que possiblement li preguntaven sobre la vida del Senyor, en especial sobre la seva infància. Al cap dels anys, Maria va fer el traspàs. Havia deixat una fonda petjada a tota la comunitat. L’experiència de la primera comunitat va anar repetint-se durant segles, i Maria va anar ocupant un lloc molt especial en l’experiència espiritual de les comunitats. Maria era el model, Maria era la intercessora, Maria era la més santa, la que més havia viscut i captat l’evangeli.

L’amic: Molt bé, però no entenc això de la immaculada concepció.

L’ermità: Com es nota que ets de Barcelona, tens sempre pressa. Espera’t una mica. Maria, durant segles, va fer-se propera a la gent, a les comarques i pobles. Cada terra en feia el seu santuari. Maria, Mare de Déu, Santa entre les santes, invocada, venerada, estimada, imitada.  Aquestes han estat les experiències espirituals del Poble cristià; també, diguem-ho, les nostres experiències. I per això, quan el Sant Pare Pius IX va consultar totes les esglésies sobre si creien que Maria havia tingut pecat a la seva vida des de la seva concepció, la pràctica totalitat van respondre que no, creient que Maria no havia pecat, i que ni tan sols havia tingut el pecat original.

L’amic: Si us plau, pecat què? No ho he entès mai.

L’ermità: Home, obre els ulls, mira el món, el que passa. El que et passa, el que ja des que hem nascut ens infecciona... No és necessari anar als inicis del món, només veure i sentir com hi ha una pol·lució del mal que tot ho embruta. Doncs bé, ella, Mare de Déu, pel do de l’Esperit, mai va entrar en aquest joc brut.

L’amic: M’has donat una pista, hi pensaré.

L’ermità: Molt bé... Resa també una mica, que ho entendràs millor.