Quan els dies de Nadal s’escriuen en temps passat és l’hora de reflexionar sobre el que ha estat el darrer Nadal i el penúltim, i l’anterior de l’anterior i molts que els han precedit.
La conclusió més clara és que en els darrers anys a Europa el Nadal s’ha descristianitzat, la qual cosa pot ser una bona notícia per a uns i és una mala notícia per a molts de nosaltres.
En veritat el que podem constatar és que Europa viu una doble realitat espiritual.
Per una banda, hi ha una part de la població que viu amb més intensitat la seva fe, qualsevol que aquesta sigui. És a dir: cristians - catòlics, ortodoxes i protestants-; jueus, musulmans o budistes -com a mostra de tots els que podem citar-.
I, per l’altra banda, hi ha una part de la població que sembla preferir distanciar-se de la fe cristiana fins quan té la necessitat de trobar el propòsit per a la seva vida. Aleshores Nadal torna a ser Nadal.
Entre aquests, que troben el seu propòsit en Jesús, n’hi ha que es mantenen en la seva fe (trobada o retrobada) i n’hi ha que necessiten “cosificar-la” o menystenir-la -víctimes de la imposició social que s’expressa en la llegenda urbana europea segons la qual la fe cristiana “és pels dèbils”-. Sembla com si s’avergonyissin de què la resta de la societat els pogués catalogar com a creients.
És aquest el cas d’Emmanuel Carrère?
És el cas de l’autor de l’èxit de vendes a la veïna, i secular, França amb el seu darrer llibre “El Regne”? (Entre nosaltres publicat per Llibres Anagrama).
Cal preguntar-se: Per què un llibre que parla del cristianisme és èxit de vendes a França?
L’autor, que relliga vivències personals amb tot tipus de literatura, i de bona literatura -segons els crítics-, ens parla de com ell mateix abraça la fe cristiana, en un moment de crisi personal, i com reviu les històries dels relats bíblics de Pau i de Lluc -entre moltes altres situacions-.
El llibre, amb més de 500 pàgines, obliga, a creients i a no creients, a pensar-se a ells mateixos davant de la necessitat de trobar un veritable propòsit a la vida.
L’autor dóna la seva resposta de la mateixa manera que cadascú de nosaltres donem la nostra resposta davant del Nadal.
Per a uns és “una festa d’espiritualitat cristiana”, per a d’altres és un “parc temàtic que cal aprofitar comercialment” i per a uns altres és “la celebració del solstici d’hivern”.
Sense entrar a fons en el debat cal reconèixer que per a molta gent Nadal marca el camí a Betlem. L’autor de “El Regne” diu que, en un moment determinat de la seva vida, ha trobat el seu camí a Betlem.
El que aporta el llibre, a banda d’una bona literatura, és que torna a posar en l’agenda de tots els europeus i de totes les europees la vigència del Nadal cristià.
O dit d’una manera: la vigència de la significació cristiana de Nadal.
Hagi o no trobat Emmanuel Carrère aquesta vigència, el que també ens permet el seu llibre, a qui hagi trobat el seu camí a Betlem i a qui no l’hagi trobat, és reconèixer que la nostra vida espiritual comença quan naixem a la fe.
I que néixer a la fe segueix sent possible a la vella Europa.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.