Vivim en la època dels algorismes de la intel·ligència artificial, la robòtica, la ciència de les dades, les industries 4.0, etc., fonamentats tots ells en els ordinadors i en els procediments de la Informàtica. I la informàtica i els informàtics tenen un patró informal que és Ramon Llull. Ens podem preguntar, d’on ve que Ramon Llull sigui considerat precursor de la computació?
Hi ha una frase de Ramon Llull en la seva Ars Magna (1) que pot ajudar a explicar-ho:
“Establim en aquest Art un alfabet en el que podem farcir les figures i per a la combinació dels principis i de les regles, amb l’objectiu de trobar la Veritat. Doncs mitjançant una lletra que pot tenir moltes significacions és l’enteniment molt més universal en el comprendre moltes significacions i també en el saber sobre elles. Aquest alfabet ha de saber-se de memòria, doncs d’altra manera no pot ser aquest art ben utilitzat”.
Es creu que Ramon Llull estava convençut de la idea que el raonament teològic o filosòfic es podia plasmar a través d’algun mecanisme. La seva confiança en aquesta idea era tan gran, que va construir un artefacte mecànic on les teories, els subjectes i els predicats filosòfics i teològics estaven organitzats en una sèrie de figures geomètriques i a través d’un mecanisme es movien indicant una resposta. Segons la seva proposta, aquella “màquina” conduiria al coneixement de la Veritat. La “màquina” es deia Ars Magna. Llull, utilitzant tan sols un alfabet de nou lletres (BCDEFGHIK) i uns discs de pergamí que feien la funció de la memòria, acabava d’aconseguir per primera vegada un sistema mecanitzat utilitzant mètodes heurístics, avançant-se 600 anys a Turing, considerat un dels iniciadors de la informàtica moderna. Per això Llull és considerat precursor de la informàtica. Deia que un sofista no podia sostenir les seves posicions en presència de “semblant enteniment” a diferència del “qui és expert en el nostre art, perquè ell pot reconèixer en reflexió crítica les connexions originàries i naturals. El sofista en canvi considera allò secundari i in-natural” (Ars Brevis).
Van interessar-se per la perspectiva Luliana Nicolau de Cusa, Giovanni Pico della Mirandola, Corneli Agrippa von Nettesheim, Jacques Lefebre d'Etaples i Giordano Bruno, però fou tambe objecte de les burles de Rabelais i de les critiques de Gerson, Bacon de Verulam i Descartes (2). Künzel i Cornelius (1998) expliquen com Leibnitz als vint anys, va publicar la seva primera obra, Dissertatio de arte combinatoria (1666), on deia, per exemple, que “en el fons, pensar no és altra cosa que fer un càlcul amb la ment”. Això ja ho havia expressat Hobbes feia poc, el 1655: “Reasoning is but reckoning” (Raonar no és més que calcular). Pascal també el 1640 havia construït la primera màquina de calcular coneguda. Leibniz pensava –diuen els autors esmentats-: “si raonar és bàsicament calcular, podríem fer una màquina calculadora i, si fóssim capaços de reproduir el raonament mitjançant el funcionament de la màquina, aleshores ja s’haurien acabat les discussions entre catòlics i protestants o entre científics d’una teoria i els d’una altra. Perquè, donada una disputa -entre “filòsofs”, deia Leibnitz- sense acord, la solució seria molt fàcil, tot seria dir: ‘Senyors, aturem aquí la discussió. Tots a les seves calculadores! ...I calculemus!” Leibniz va afegir: “Aquell dia s’haurà acomplert el vell somni de Llull!” (3)
No sembla avui pas que estiguem tant lluny d’aquell somni amb el desenvolupament dels algorismes de l’actual intel·ligència artificial com el conegut Xat GPT. Ramon Llull pren nova actualitat amb el desenvolupament de la IA. Ho he preguntat al Xat GPT, conegut programa/aplicació d’intel·ligència artificial. M’ha respost:
“Ramon Llull és un autor admirat per molts professionals de la intel·ligència artificial i les tecnologies de la informació. Ramon Llull, nascut a Mallorca el segle XIII, va ser un filòsof, teòleg i escriptor català que va desenvolupar una tècnica anomenada "l'art combinatori" per generar idees i arguments. Aquesta tècnica utilitzava una sèrie de símbols per representar conceptes i permetia la combinació de diferents símbols per generar noves idees.
La tècnica de Ramon Llull ha estat considerada com una de les primeres formes de processament de la informació i de la lògica algorítmica. En aquest sentit, molts professionals de la intel·ligència artificial i de les tecnologies de la informació admiren les aportacions de Ramon Llull, ja que les seves idees han estat una influència important per a l'evolució de la tecnologia de la informació i la intel·ligència artificial.
A més, la figura de Ramon Llull ha estat associada amb la idea de la interdisciplinarietat, ja que ell va combinar diferents disciplines com la filosofia, la teologia, la lingüística i la ciència per a desenvolupar les seves idees. Això també ha estat una influència important per als professionals de la intel·ligència artificial, ja que aquesta àrea requereix una visió interdisciplinària i la combinació de diferents disciplines per a resoldre problemes complexos”.
Així doncs sembla que hi ha unes bones bases per reconèixer Ramon Llull com a precursor (patró informal) de la Intel·ligència Artificial.
Notes
(1) Llull, R., Ars Magna. Trad. del llatí de Künzel, Werner; Cornelius, Heiko, “El Ars Generalis Ultima de Ramon Llull”. Revista Española de Filosofía Medieval, 5, (1998), pàg. 97
(2) Colomer, Eusebi “De Ramon Llull a la moderna informàtica”, Estudios Lulianos, 23 (1979), pp. 113-135
(3) Künzel, Werner; Cornelius, Heiko “El Ars Generalis Ultima de Ramon Llull”. Revista Española de Filosofía Medieval, 5, (1998), pàg. 100
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.