Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La neuroquímica del cervell humà cada vegada atreu més l’atenció dels investigadors. És interessant l’entrevista divulgativa que corre per les xarxes a Robert Lustig, neuro-endocrinòleg i investigador dels circuits dels neurotransmissors del cervell. La seva perspectiva és coincident amb el que és un gran coneixedor del cervell i també divulgador de casa nostra Ignacio Morgado recollida en el seu llibre del 2019 Deseo y placer. Anem a exposar breument un principi d’aquest complex àmbit de recerca.

Lustig en l’esmentat vídeo exposa com hem confós dues de les emocions positives més importants: plaer i felicitat, tot i que més que a felicitat es refereix a benestar o alegria, doncs ell mateix reconeix en altres entrevistes que la paraula felicitat no és gaire “científica”, no es pot mesurar. Tanmateix –diu– aquesta confusió entre plaer i felicitat ha causat una crisi cultural.

El plaer és passatger, es gaudeix a curt termini, és visceral, es basa en prendre, pot ser assolit amb substàncies, és experimentat en solitud (menjar, beure, comprar...). El benestar en canvi és permanent, es gaudeix a llarg termini, és eteri, s’assoleix en donar, no es pot aconseguir amb substàncies i es gaudeix en grups socials (trobades de famílies i amics). En un extrem el plaer pot crear addició a substàncies o conductes, la felicitat en canvi no crea addicció.

La base d’aquestes diferències entre plaer i benestar està en els circuits de dos neurotransmissors diferents.

Pel que fa al plaer, la dopamina és un neurotransmissor estimulant que activa la següent neurona, però quan es dona un excés d’estimulació –diu Lustig– la neurona podria morir, per això es protegeix reduint els receptors que es poden estimular. Això fa que la propera vegada, per aconseguir un mateix efecte, caldrà una dosi d’estimulació més gran, fins que aquesta dosi haurà de créixer i créixer per al final acabar no sentint res. És el circuit de l’addicció. De totes maneres el plaer també té aspectes positius, doncs és el mecanisme de la motivació, com explica Morgado en el seu llibre.

La serotonina, pel que fa al benestar, en canvi és inhibidora. S’adhereix als receptors de les neurones inhibint-los, desaccelera l’activació de les neurones. Això es tradueix en sensació de calma, acontentament, alegria, sentiment de ser un amb el món, diu Lustig. La serotonina s’allibera en el donar, en les relacions personals, en el contacte amb la natura. Un neurotransmissor, tanmateix, suprimeix la serotonina: l’esmentada dopamina. És a dir com més plaer es busca més infeliç un és, diu Lustig.

Hi ha altres neurotransmissors (oxitocina, endorfines...) i és bastant més complex, però està clar que plaer i benestar/alegria són dues emocions ben diferents. Així com el plaer es pot vendre (substàncies, consum, addiccions...), la felicitat no. Per la confusió esmentada al principi entre aquestes dues emocions, Lustig comenta com ens venen “felicitat” i comprem plaer.

Les tradicions espirituals i religioses, sense conèixer la neuroquímica del cervell ja n’aplicaven la seva lògica. La quaresma cristiana, per exemple, és un temps que té com a característica la reducció del plaer, sigui amb el control de l’alimentació, sigui amb menys expansió per plaers vitals. Es disminueix doncs el circuit de la dopamina. És un temps de més aquietament vital per permetre prestar més atenció als vincles humans. Un aprenentatge d’autocontrol per deixar espai a un major benestar i alegria que es manifestarà en la seva plenitud en la celebració de la Pasqua.