Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La crisi de salut actual ha posat en el primer pla la importància de la recerca en l’àmbit de les ciències de la salut i de les professions sanitàries. La societat en el seu conjunt es fa conscient més que mai que cal invertir en recerca. No sempre s’és conscient tanmateix de la rellevància per tot el que estem vivint també de la recerca en humanitats. Per això voldria comentar la petita contribució d’un grup de recerca que s’anomena “Psicologia, Persona i Context”, que el formem 20 investigadors, a més de diversos col·laboradors, alguns internacionals, en 10 línies de recerca. És una mostra modesta però concreta de l’impacte dels temps actuals en les prioritats de la recerca i en com ha afectat la crisi actual a la tasca de recerca en l’àmbit de la psicologia i les humanitats.

En el nostre grup, en primer lloc, hi ha hagut alguns impactes negatius. Per exemple havíem d’acollir el Congrés Europeu de Psicologia de Constructes Personals a finals de juny, ja havíem seleccionat els “abstracts” i iniciat la inscripció. El Congrés es va haver de suspendre, posposant-lo “sine die”. Una altra activitat afectada va ser un projecte europeu en el marc de l’horitzó 2020. Estàvem constituint el consorci europeu amb institucions de diversos països. Tanmateix, en ser la majoria hospitals i empreses del món sanitari, es va haver de posposar també aquest treball inicial doncs els hospitals i empreses van canviar de prioritats. Per exemple l’empresa multinacional que hi col·laborava s’ha estat dedicant a importar material sanitari de la Xina. Així doncs aquest projecte, que era sobre digitalització i interacció inter-generacional per tal de millorar la qualitat de vida de la gent gran, va quedar també posposat.

Però no tot han estat cancel·lacions. La crisi actual ha permès iniciar o reorientar nous projectes de recerca relacionats amb la crisi sanitària, tres d’ells internacionals:

  • Un primer projecte tracta de la creació d'uns principis amb base internacional per a la pràctica de la teràpia o acompanyament en situacions de dol i en totes les problemàtiques generades per la pandèmia i el confinament. Coordina la recerca el Portland Insititute for Loss and Transition. El propòsit és que aquesta recerca derivi en pràctiques i programes d'assessorament, formació i supervisió impartida per experts reconeguts a terapeutes i persones que acompanyen en processos de dol a tot el món.
  • Un segon projecte compta amb investigadors de més de 25 països dels cinc continents i és sobre l'efecte del confinament en les relacions de parella. Més aviat l’efecte de les relacions de parella en el confinament, doncs s'ha anat confirmant que la gent que viu en parella i està confinada amb la seva parella resisteix millor les condicions del confinament. El coordina l'Ashley Randall de l'Arizona State University i té el suport de l'American Psychological Association.  El Dr. Lluís Botella del nostre grup n’és l’IP junt amb  Luis Angel Saul de la UNED a Espanya.
  • El tercer està coordinat per l’Institute for Knowledge Innovation and Technology de la University of Toronto del Canadà. És sobre construcció de coneixement de forma cooperativa on-line. Es tracta d’un projecte internacional d’innovació educativa amb l’ús de la tecnologia per a crear coneixement que ja s’aplica a diversos països i que impulsa canvis curriculars i metodològics a tot el món. Es tracta de trobar formes pedagògiques genuïnes de fer us de la tecnologia en educació més enllà de repetir classes expositives on-line.

Un altre projecte, aquest de caire més local i que hem també iniciat arrel del confinament, estudia els seus aspectes psicològics, és a dir com afecta el confinament els sistemes de creences, trobant també factors psicològics de risc relacionats amb la salut mental de la població, en aquest cas espanyola. Estem trobant un augment d’aquests factors de risc psicopatològic a causa del confinament.

El grup realitza també una tasca de transferència de coneixement. Apart de que en aquests moments alguns membres del grup tenen responsabilitats de gestió, cosa que els està comportant molta dedicació en aquests temps, altres membres del grup col·laboren en:

  • El Servei d’Orientació Psicològica, atenent estudiants i famílies en les situacions difícils que ha suposat la crisi que vivim, escoltant, acompanyant, orientant, ajudant al professorat a un tractament individualitzat de les diverses circumstàncies que han anat apareixent.
  • Un treball de suport psicològic per part de membres del grup a personal sanitari.
  • La direcció de la revista ALOMA que recull publicacions sobre el COVID-19.

Moltes de les línies habituals del grup han tingut potencial per la transferència de coneixement. El diversos investigadors han participat o estan participant en alguns assessoraments, publicacions o “weminars” on-line, en aspectes com els que segueixen: Addiccions a la tecnologia i als videojocs, atenció a la gent gran, el joc infantil, la rellevància dels vincles familiars, l’assistència psicològica on-line, el teletreball, la formació integral o també la missió de la universitat. A més tot això ho hem fet confinats a casa! Malgrat aquesta difícil situació, en el grup hi ha hagut una gran activitat i resposta a la situació actual, una petita mostra de com aquest confinament ha activat també la recerca. En la crisi sanitària, econòmica i social en la que vivim, al costat de la necessària recerca mèdica, també és molt necessària la recerca en humanitats.