Si Catalunya Religió no existís, algú l’hauria d’inventar. Un projecte transversal, farcit de carismes, que dona veu al bo i millor de cada casa. Un espai de comunicació periodística, amb l’actualitat que insinua què vindrà demà i amb la virtut d’entrenar el nostre sentit crític.
Des d’aquest dijous Glòria Barrete assumeix la responsabilitat de liderar Catalunya Religió. Quan explicàvem el traspàs a l’equip de col·laboradors, ho va dir en Jordi Llisterri i m’ho faig meu: cal agrair-li haver acceptat el repte. És un fitxatge de quilòmetre zero, coneix el llenguatge i els interlocutors. I jo hi afegeixo: la Glòria té una extraordinària sensibilitat i el do de de connectar amb les persones.
No tothom sap fer periodisme des d’aquí. Ni tothom el vol fer així, perquè de vegades pots acabar ferit. Però sense aquests vincles la comunicació seria molt pobre. En comptes de transformar l’entorn, correm el perill de fer només de corretja de transmissió d’allò que ja està establert.
Quan fem vincles amb els altres, quan comprenem què mou les persones, ja estem construint alguna cosa nova. I tots estem molt tips que se’ns expliqui només una part de la història. El relat de l’engany i de la trampa, el de la competitivitat, el dels vencedors. El periodisme que transforma ha d’obrir la mirada. I fer que hi entrin també les històries dels exclosos i dels qui atenen la vida amb totes les seves dimensions.
Són coses que he viscut de primera mà a Catalunya Religió i que m’han fet molt feliç. Aprofito aquest relleu per donar gràcies a tot l’equip. Gràcies al patronat per confiar-me la direcció aquests dos anys. Perdoneu el tòpic, però és que és així: ha estat un regal i un privilegi. També ho ha estat el dia a dia de la redacció; amb complicitat i bon humor sempre es treballa millor. Miro enrere i veig que hem rigut molt, i entre tots hem fet una feinada de por.
A totes les persones i entitats que feu aportacions desinteressades al projecte: dir-vos que això té sentit, molt de sentit. Gràcies per acceptar els límits dels qui hi hem estat al capdavant i per fer-nos confiança sempre.
També vull donar gràcies als centenars de persones que m’han atès aquests nou anys, fos per telèfon o en persona. Fer periodisme en l’àmbit religiós té sorpreses amagades. M’enduc una pila de converses extraordinàries, amb persones d’una vàlua incalculable, que m’han despertat tots els sentits i m’han ajudat a viure més a fons. Treballant he trobat l’amistat. I això no té preu.
Ara deixo la direcció i no podré seguir el dia a dia de la redacció, però continuo com a col·laboradora del projecte. Començo una nova etapa professional a l’equip de comunicació de les escoles Vedruna. És una de les moltes institucions que va creure des del primer dia en Catalunya Religió. Continuem teixint complicitats per fer possible aquest iniciativa col·lectiva.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.