“Muera la inteligencia”

Aquesta frase del general Millán-Astray (encara que segons l’historiador Hugh Thomas, fou: “Muera la intelectualidad traidora”) va ser pronunciada al Paranimf de la Universitat de Salamanca el 12 d’octubre de 1936.

Va ser ara fa vuitanta-set anys, quan en la inauguració del curs acadèmic, el professor Francisco Maldonado va fer un abrandat discurs on atacà violentament Catalunya i el País Basc, pobles que qualificà de “cánceres en el cuerpo de la nación”. Maldonado defensà aferrissadament el feixisme, “que es el sanador de España”, ideologia que segons ell “sabrá como exterminarlos”.

Després que al paranimf algú cridés: “Viva la muerte”, Millán-Astray respongué amb el crit clàssic: “España”, a la que els assistents respongueren: “Una”, seguit altra vegada de: “España”, responent de nou els assistents: “Grande”, i finalment per tercer cop: “España”, amb l’aclamació: “Libre”. Un grup de falangistes feren la salutació feixista, amb el braç alçat, saludant la fotografia de Franco que presidia el paranimf.

Va ser aleshores quan el rector de la Universitat de Salamanca, Miguel Unamuno digué: “Estáis esperando mis palabras. Soy incapaz de permancer en silencio. A veces estar en silencio equivale a mentir, porque el silencio puede interpretarse como aquiescencia”. Després d’afirmar que ell era basc i que el bisbe de Salamanca, present a l’acte, era català, Unamuno digué: “El general Millán-Astray es un inválido de guerra. También lo fue Cervantes. Me atormenta el pensar que el general Millán-Astray pudiera dictar las normas de la psicología de la masa. Un mutilado que carezca de la grandeza espiritual de Cervantes, es de esperar que encuentre un terrible alivio viendo como se multiplican los mutilados a su alrededor. Pero desgraciadamente en España hay demasiados mutilados”.

Va ser aleshores quan el general Millán-Astray, fundador de la “Legión” cridà: “Muera la intelectualidad traidora”. Unamuno respongué al crit de Millán-Astray, amb les seves conegudes paraules: “Este es el templo de la inteligencia y yo soy su sumo sacerdote. Venceréis porque tenéis sobrada fuerza bruta. Pero no convenceréis. Para convencer hay que persuadir y para persuadir necesitaréis algo que os falta: razón y derecho en la lucha”. No cal dir que els assistents a l’acte es revoltaren contra Unamuno, que va haver de sortir de la Universitat de Salamanca enmig de crits i d’insults.

Vuitanta-set anys després d’aquell infame crit de Millán-Astray, també avui ressona el “Muera la inteligencia” amb les primeres mesures del govern valencià, prohibint i censurant revistes en català i modificant la llei de plurilingüisme, que preveu quotes d’un 25% de les classes en castellà, d’un 25 % en valencià (no estem parlant d’un 50 o d’un 75% en català), d’un 15 a un 25 % en anglès i de decisió lliure en la resta del temps per part dels consells escolars.

Com ha dit el jurista valencià Alfons López Tena, el govern valencià imposarà “una agenda d’extrema-dreta des del punt de vista econòmic, social, en usos i costums i en cultura, a exemple de Trump, Bolsonaro o Salvini”, mentre, dissortadament, els bisbes valencians miren cap a una altra banda. ¿No protestarien els bisbes valencians si la COPE patís una censura, com han estat censurades unes revistes en català, a Borriana? ¿I per què aquest silenci (còmplice?), davant l’intent de genocidi lingüístic que patim els valencians per part del govern PP-VOX?

El crit, “Muera la inteligencia” el tenim molt present els valencians quan recordem les agressions terroristes que van patir molts intel·lectuals com Joan Fuster i Manuel Sanchis Guarner i la llibreria 3i4 (entre d’altres) així com diversos participants en el Correllengua, davant la passivitat dels governants de torn i de la policia.

El “Muera la inteligencia” és present també avui en l’actitud del govern de Madrid, que asfixia el País Valencià amb un infrafinançament que provoca l’espoli dels valencians.

El “Muera la inteligencia” el trobem en els entrebancs del Govern de Madrid al Corredor Mediterrani.

El “Muera la inteligencia” es repeteix en la negativa de l’Església Valenciana a normalitzar la nostra llengua a la litúrgia.

El “Muera la inteligencia” es fa present en la corrupció d’alguns polítics i empresaris, alguns dels quals a la presó.

El “Muera la inteligencia” el veiem en aquells que neguen la unitat de la nostra llengua, tot i que sí que accepten la unitat del castellà que es parla a Burgos, Bogotà, Huelva, Santiago de Xile o Mèxic.

El “Muera la inteligencia” es repeteix en aquells que afavoreixen la despesa en armament i en els qui neguen la possibilitat que els pobles puguin decidir lliurement el seu futur.

El “Muera la inteligencia” es fa present en la negativa a què els valencians puguem vore TV3.

El “Muera la inteligencia” el veiem en els qui van voler destruir el barri del Cabanyal, a la ciutat de València, en els qui defensen la xenofòbia (criminalitzant els immigrants), el terrorisme i el fonamentalisme religiós, que provoca la mort de tants innocents i en els qui persegueixen els cristians i també en els qui neguen el canvi climàtic.

I és que encara avui hi ha molts Millán-Astray disfressats o amagats en polítics i en empresaris corruptes i insensibles al sofriment dels més desvalguts.

Les paraules d’Unamuno són avui més actuals que mai davant l’actitud del govern valencià, que intenta acabar amb la nostra llengua. Al president de la Generalitat del País Valencià i als seus consellers, van dirigides avui les paraules d’Unamuno: “Venceréis porque tenéis sobrada fuerza bruta. Pero no convenceréis. Para convencer hay que persuadir y para persuadir necesitaréis algo que os falta: razón y derecho en la lucha”.

Pels seus fruits els coneixereu, ens diu Jesús de Natzaret. I els primers fruits del nou govern valencià PP-VOX, no poden ser més decebedors. Son fruits que encarnen el “Muera la inteligencia”, en l’intent d’acabar amb el català al País Valencià.