Vés al contingut
bou-embolat
Fotografia: Manel Zaera sota llicència C.C. 2.0.

La mort de set persones (fins ara), aquest estiu a les festes dels pobles valencians, concretament a Vallada, Soneixa, Pedreguer, Meliana, Almedíxer, Picassent i Beniarbeig, ens presenta un balanç aterridor d’aquesta “tradició” cruel dels bous al carrer, embolats o a la mar. Una “tradició” que caldria replantejar urgentment i eliminar de les festes majors. I això encara no ha acabat, ja que continuen el setembre les festes als pobles del País Valencià. A Nules mateix, també hi ha hagut incidents taurins, com també a Nàquera, amb nois al bou embolat.

Fa uns anys ja hi va haver un despropòsit descomunal, amb la proposta de la Comissió de Cultura del Congrés dels Diputats, quan el 3 d’octubre de 2013 s’aprovà una iniciativa per protegir les “corrides”, tot defensant, irracionalment, la tauromàquia com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Evidentment, els bous no tenen res a veure amb la cultura i per això cap organisme internacional mai no es prendrà seriosament una petició per declarar-los Patrimoni de la Humanitat.

La proposta inicial del Congrés, per més surrealista i ridícula que sembli, era declarar els bous Bé d’Interès Cultural per evitar així la prohibició de les “corrides” a Catalunya. Però al final, esperpènticament i sense cap por al ridícul, els diputats van apostar per presentar els bous com a candidats a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i promoure’ls a les escoles!

Tot això venia de la Iniciativa Legislativa Popular, amb més de mig milió de firmes recollides, entre elles la del Sr. Rajoy, que pretenia revertir la decisió del Parlament de Catalunya, que suprimia els bous, pel fet de ser un espectacle cruent i que ens hauria de repugnar.

Cal dir que l’Església ha estat contrària als espectacles de mort i de vanitat humana, com es pot comprovar en la butlla, De salutis gregis Dominici, promulgada l’1 de novembre de 1567 pel papa Pius V i que diu: “Atès que aquests espectacles taurins no tenen res a vore amb la pietat i la caritat cristiana, i volent abolir aquests espectacles cruents i vergonyosos, no d’homes sinó del dimoni, prohibim terminantment, baix pena d’excomunió, als que permeten la celebració d’aquests espectacles en què es corren bous i altres feres en els llocs on es duguin a terme”.

La butlla diu també que “si algú morís allà, no se li ha de donar sepultura eclesiàstica”. I encara, prohibia “baix pena d’excomunió, que els clergues que hagen rebut ordes sagrades, prenguin part en aquests espectacles”. El papa Pius V prohibia les corregudes de bous, “encara que siguin, com erròniament es pensa, en honor dels sants o d’alguna solemnitat o festivitat de l’Església, les quals s’han de celebrar amb lloances divines, alegria espiritual, obres piadoses i no amb aquesta classe de diversions”.  

Anys més tard, el 1920, el cardenal Gasparri, Secretari d’Estat del Vaticà, deia: “L’Església continua condemnant en veu alta, com ho va fer Sa Santedat Pius V, aquests sagnants espectacles”.

També el papa Joan Pau II afirmava: “L’home, eixit de les mans de Déu, ha de ser solidari amb els altres éssers vivents”. Fins i tot Hemingwey, tot i ser molt aficionat als bous, deia: “Des de punt de vista cristià, les corregudes de bous són moralment indefensables, ja que en elles hi ha sempre crueltat i mort”.

Però ha estat el papa Francesc, en la seua encíclica, Lloat sigueu, qui ha denunciat, amb valentia, la tortura dels animals, quan al número 130 d’aquest text, diu: “És contrari a la dignitat humana fer sofrir inútilment animals, i sacrificar sense necessitat llurs vides”.

Evidentment que no estic demanant que siguin excomunicats els qui van ser membres de la Comissió de Cultura del Congrés que van aprovar la protecció de les “corrides”, ni tampoc els toreros! Però defendre les “corrides” com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, va ser una broma de molt mal gust! I un gran ridícul davant d’Europa.

Les “corrides”, els bous al carrer, els bous embolats, els correbous o els bous a la mar, mai no podran ser cultura, ni ser declarats Patrimoni de la Humanitat, com sí que ho és el Misteri d’Elx, la catedral de Burgos, la Llotja de València, el monestir de Poblet, el Palmeral d’Elx, la Sagrada Família de Barcelona, l’Alhambra de Granada o les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí!

I és que una cosa és la cultura i una altra la tortura! A més del perill que comporten els bous, com hem vist recentment amb la mort de set persones aquest estiu. I encara no s’han acabat les festes dels pobles amb bous. A què hem d’esperar i quants valencians més han de morir, per acabar amb aquesta “tradició” cruel que provoca la mort del bou i de moltes persones? Com és possible que hi hagi algú que frueixi fent patir els animals? I és que, bou embolat, bou torturat.

Temàtica

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.