Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

“La naturalesa del virus és canviar per persistir”. Això deia el biòleg surienc Josep Quer Sivila (Regió 7, 31 de desembre de 2020), membre de l’equip de recerca de la Vall d’Hebron, en relació al virus de la covid-19.

L’investigador bagenc Josep Quer, venia a confirmar el que és una llei de la natura: tots els organismes vius es veuen obligats a canviar i a adaptar-se si volen resistir, persistir o viure. És el que estem veient amb el coronavirus, que canvia per poder resistir, a diferència del que constatem en els humans, que malgrat la pandèmia que estem patint, continuem sense canviar el nostre estil de vida. Per això és evident que aquest virus és més intel·ligent que nosaltres, ja que ell sí que canvia per no desaparèixer i pel contrari, nosaltres, desgraciadament, no ho fem.

Vam ser molts els qui al principi d’aquesta pandèmia, vam creure que sortiríem més forts d’ella i que aprendríem una lliçó molt important després dels mesos convivint amb aquest maleït virus. Però la realitat desmenteix el somni que teníem, ja que continuem comportant-nos com si no existís el virus i per això tenim unes dades epidemiològiques molt dolentes.

La tendència a l’alça dels indicadors de la covid-19 (amb més de 17.000 persones mortes a Catalunya i amb desenes i desenes de morts cada dia) i amb una velocitat de transmissió disparada, mostren que no estem fent bé les coses i que ens cal un canvi radical pel que fa al nostre comportament i al nostre estil de vida, si és que realment volem vèncer aquesta pandèmia.

És molt freqüent que al principi de cada any, molts acostumin a fer una llarga llista de bons propòsits per tal de viure d’una manera més sana: anar al gimnàs, deixar de fumar, passar més temps amb els fills, aprimar-se... Però la realitat és que ben aviat aquests bons propòsits s’esvaeixen i continuem fumant, deixant el gimnàs per a l’altre any, arribant tard a casa sense tenir temps per als fill, menjant d’una manera poca sana... I és que, malgrat el desig de canvi amb l’any nou, continuem amb la rutina de sempre.   

Les dades epidemiològiques i la tendència a l’alça dels indicadors de la covid-19, ens mostren que no estem fent bé les coses. Però encara és possible canviar el nostre estil de vida per tal de vèncer aquest virus. El que no hauríem de fer (com no ho fan els metges, els infermers i els farmacèutics), és acostumar-nos a les nombroses defuncions de cada dia, als malalts ingressats a les UCI o a les persones que han perdut el treball. No podem caure en la insensibilitat i vore com a “normals” aquestes xifres tan esgarrifoses.

Per la seva part, el govern del País Valencià  i el de Catalunya també necessiten millorar pel que fa a les mesures (insuficients segons els metges i aplicades massa tard) que han pres els governs valencià i català per acabar amb la covid-19, ja que sembla que el calendari festiu (Nadal, Cap d’Any i Reis) ha marcat les normes de restriccions a seguir, en comptes de ser-ho la gravetat epidemiològica. Per això no s’entén que les mesures més restrictives hagin començat a aplicar-se l’endemà de Reis i no el mateix dia que es van decidir, tenint en compte la gravetat de la situació epidemiològica. I això que, tant el president del Col·legi de Metges de Barcelona com la presidenta del Col·legi de Metges de València, han demanat mesures urgents i contundents, com un confinament total. “Salvant” el pont del 9 d’octubre (al País Valencià), el de la Puríssima i els de Nadal i Cap d’Any i la festa de Reis, ¿hem salvat vides o s’han mort més persones que si no haguéssim “salvat” aquestes festes? I és que s’estan morint 20, 30, 40, 50 i fins a 93 persones cada dia i són molts els ciutadans que s’estan quedant sense treball. Per això considero escandalós la gentada que hi hagué al davant de l’ajuntament de València en la cavalcada dels Reis, el dia 5 a la nit, amb les consegüents acusacions entre el PSOE i Compromís. Davant aquesta situació greu i extraordinària, cal que hi hagin també mesures greus i extraordinàries i per això, per evitar més contagis s’hauria d’haver suprimit a València la cavalcada. Ja tindrem més anys per celebrar-la.

Per altra part, al País Valencià i també a Catalunya, els ciutadans no entenen un fet que és per això mateix incomprensible: i és que una vegada arribades les vacunes, ¿com és que s’ha vacunat un percentatge molt petit de la població, tenint com tenien més vacunes per continuar vacunant? I això no s’entén si no és per una descoordinació. Per això estic totalment d’acord amb la periodista Elisa Beni quan deia (El Nacional, 6 de gener de 2021), que “governar és responsabilitzar-se que, quan les vacunes comencessin a arribar, estigués preparada i greixada una maquinària específica i adequada per dur a terme la tasca”. I pel que es veu, això, per més incomprensible que sigui, no va passar. I és per això que el periodista Xavier Domènech, qualificava durament el govern de Catalunya (Regió 7, 5 de gener de 2021). I encara, el 4 de gener, el Dr. Oriol Mitjà en el seu twitter, feia aquesta crida urgent al govern de Catalunya, davant el desgavell en la campanya de vacunació: “Us prego que deixeu que us ajudin experts externs”.

També Vicent Partal denunciava a l’editorial, ‘La desídia amb el vaccí’ (Vilaweb, 4 de gener de 2020), que no s’haguessin utilitzat totes les vacunes que havien arribat. Amb tota la raó del món, Vicent Partal deia que “no és que es vaccini a un ritme lent però segur, és que això que es fa és una vergonya”. Si Astúries ha administrat el 100% de les dosis de la primera remesa de vacunes que va rebre, ¿com és que no ha passat el mateix al País Valencià i a Catalunya?   

L’important és que encara estem a temps de superar aquesta pandèmia. Però ens ho hem de prendre seriosament. Hem de canviar radicalment de vida. I és que malgrat el sofriment, la malaltia i la mort dels éssers estimats que hem perdut en aquesta pandèmia i el dolor de la gent que s’ha quedat a l’atur, cal alçar-nos de nou com ens deia el papa Francesc en l’homilia de la Vigília Pasqual, el passat 11 d’abril, per “somiar, arriscar i comprometre’ns per canviar el món”.

Canviar el nostre estil de vida  i deixar de viure com abans, és l’únic camí que tenim per vèncer aquest virus. És el que ens demanà el papa Francesc en la pregària a la plaça de Sant Pere, el 27 de març passat, quan ens encoratjà a “triar entre el que compta veritablement i el que passa” i “separar el que és necessari del que no ho és”.

Vencerem el virus si vivim arrelats a l’esperança, si somiem junts, si arrisquem el futur, si ens comprometem, solidàriament, per canviar el món, si triem el que compta i deixem de banda allò que és secundari.

Desgraciadament fins ara (i malgrat les persones que hem perdut degut a aquest virus), “ens hem deixat absorbir per allò material” i “trastornar per la presa”, com ens deia el papa el 27 de març. I per això, anestesiats per la indiferència, “no ens hem despertat davant de guerres i d’injustícies del món, ni hem escoltat el crit dels pobres i del nostre planeta, greument malalt”. I és que amb el nostre egoisme ens hem tancat en nosaltres mateixos, mentre ignoràvem el plor dels desvalguts i el clam de la terra, ferida per la nostra insensibilitat.

D’una vegada per totes hem d’aprendre una lliçó important d’aquesta pandèmia per canviar de vida. No podem continuar immersos en la indiferència, perquè el món està sofrint molt. Hem de deixar de banda la insolidaritat, que ens tanca egoísticament en nosaltres mateixos i hem de treballar activament a favor del bé comú dels ciutadans, ajudant els qui passen necessitat. Hem de ser artesans d’esperança i llavors de resurrecció, perquè com ens recordava el papa en la Vigília Pasqual, “en Jesús Ressuscitat, la vida ha vençut la mort” i per això “la fe pasqual alimenta la nostra esperança”, una esperança que no defrauda mai, ja que ens fa vore que Jesús, “en la foscor de les nostres nits, és certesa en les nostres incerteses”.

Com a deixebles de Jesús de Natzaret, els cristians hem de ser capaços de transmetre esperança, per així repensar aquest sistema econòmic tan depredador i tan injust, sobretot per a les persones més desafavorides, un sistema econòmic que el papa ha denunciat com un sistema que mata, ja que està basat en una economia que exclou i que per això mateix esclavitza els més pobres.

Hem d’alçar-nos de nou. Cal que ens alcem de nou i que ajudem a alçar-se aquells que no poden fer-ho per ells mateixos. Hem de viure d’una manera diferent a com vivíem abans de la covid-19. Hem de canviar (com canvia el virus) i no tornar a viure com abans d’aquesta pandèmia, sinó que hem de viure una nova vida, com va ser nova la vida de Jesús després de la seva resurrecció. Entre tots, donant la mà als qui han caigut i no poden més, hem de construir una vida més fraterna, més humana i més solidària, per així, com ens deia el papa, saber “triar el que compta veritablement i el que passa” i “separar el que és necessari del que no ho és”. Perquè com ha dit el papa en diverses ocasions, “no hi ha alternativa: o construïm el futur junts, o no hi haurà futur” (Religión Digital, 5 de gener de 2021).

Només si ens unim tots i fem cas del que ens digué el papa de saber prioritzar el que és important per damunt del que és secundari i anecdòtic, podrem vèncer aquest virus. Però si continuem vivint com fins ara, serà el virus qui ens vencerà. Si canviem de vida demostrarem que som intel·ligents. Si no canviem de vida, el virus, que sí que canvia per poder resistir, serà qui ens guanyarà.         

¿Aprendrem la lliçó que ens dona el coronavirus o continuarem com fins ara, comportant-nos com l’orquestra del Titànic?