Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Avui és el primer divendres de confinament i s’acosta un cap de setmana ben diferent. Això, ja ho veiem, va per llarg.  No és una carrera de 200 metres, això és una marató llarga que, a més, no sabem on acaba. Per això ens cal viure avui. Viure aquest dia. I per això, avui, ànims! 

Els camins que hem pres a la vida ens han portat a viure coses que si ens les haguessin dit totes al principi potser ens haguéssim desdit de començar-los. I, en canvi, els hem caminat i ens han portat fins a avui, fins a ser qui som avui. Tot camí llarg, tot llarg viatge es comença amb un primer pas seguit d’un altre. 

Avui, per tant, viuré avui i deixaré anar les preocupacions del que passarà. Avui em dedicaré a viure l’avui amb tot l’amor possible, amb tota la intel·ligència possible, amb totes les ganes possibles.  Faré el que avui puc fer, el que aquesta hora puc fer, present a cada moment, fins que acabi el dia i vagi a descansar, sabent que la Vida és més gran que jo. I viu en mi, en cadascú de nosaltres, immensa en cada petit moment. 

Avui viuré el dia d’avui, sabent que dia a dia, juntes i junts, ens en sortirem!