Manel Valls: "Ha procurat sempre d'enderrocar murs i bastir ponts"

(Manel Valls) Mossèn Josep M. Rovira em recorda que, des que ell és a la residència de Sarrià, sóc el seu rector. Però no és a títol d'aquesta responsabilitat, sinó per l'amistat que hem conreat, sobretot des que vaig ser al Penedès compartint l'habitatge i la pastoral de la comarca amb el seu gran amic mossèn Frederic Ràfols (demà s'escau el cinquè aniversari del seu traspàs).

Semblaven encara dos col·legials de Roma. Reien, explicaven acudits i jugaven a les cartes, i les anècdotes d'aquells anys els divertien, i veure'ls era per mi una alegria. És l'amistat, i per la seva mediació que el varem acollir a la parròquia, just quan havíem acabat de reformar la rectoria. Mossèn Josep M. la sovintejava perquè s'hi trobava d'allò més bé.

Ja com a resident a Sarrià, la relació es feu més entranyable. A les grans festes venia amb la "Su", la seva germana. Recordo que en l'Eucaristia exequial, volgué l'acompanyéssim mossèn Casimir Martí i el rector de la parròquia. Crec que amb una intenció que anava més enllà degut a les diferències que jo havia tingut amb en Casimir. Mossèn Rovira ha procurat sempre d'enderrocar murs i bastir ponts. I li estic molt agraït.

Ho estic també pels seus llibres, pel seu saber dir, per predicar la Paraula d'una manera planera i alhora profunda. Gràcies mossèn Rovira per les xerrades d'aquests anys, pel diàleg sobre la cultura, l'Església, i la societat. Sense posar els peus a les reunions de la Unió Sacerdotal, des de fa tant de temps, ens hem relacionat fent-la entre tots dos, i admetent les dificultats.

Moltes felicitats en aquest teu 90è aniversari. En la pau i la calma del Desert de Sarrià, que la jove Eulàlia vetlli per la teva salut i et faci sentir la jovenesa de l'esperit. Ella "la ben parlada" inspiri el teu bon parlar i escriure en la teologia, l'espiritualitat i la predicació. Una abraçada!

Manel Valls i Serra és rector de Sant Vicenç de Sarrià