Entitats socials de l'Església

Per conèixer-se i donar-se a conèixer s'organitza la primera “Jornada Entitats Socials d’Església al servei dels desafavorits”. Es farà aquest dissabte 12 de març al Col·legi dels Salesians d’Horta, a Barcelona (vegeu notícia a CatalunyaReligio.cat). A la llum (?) de la crisi econòmica que estem vivint, encara es fa més evident la necessitat de l'enorme xarxa d'atenció social que organitzacions vinculades d'alguna manera o altra a l'Església catòlica, sense la qual el país, senzillament, no aguantaria. Tres reflexions ràpides a rel d'aquesta trobada.

1. El primer que ens ve al cap és que, efectivament, hi ha encara moltes necessitats per cobrir, moltes persones per atendre, moltes realitats precàries i fràgils que la societat crea o no sap, o no pot, resoldre. Aquesta és la primera mirada que cal fer: el món tan evolucionat com sembla és terriblement injust i aboca moltes persones a la pobresa o a la solitud.

2. La segona reflexió és si cal apostar per enfortir les entitats assistencials o més aviat per completar l'Estat del Benestar. A parer meu, aquesta dicotomia és falsa. Falten les dues coses, i que es complementin. Benet XVI feia una interessant reflexió a la seva primera encíclica. Fins i tot el dia que totes les necessitats materials estiguij cobertes, sempre hi haurà solitud i sempre, per tant, la resposta cristiana, és a dir, d'amor. A més

El Estado que quiere proveer a todo, que absorbe todo en sí mismo, se convierte en definitiva en una instancia burocrática que no puede asegurar lo más esencial que el hombre afligido —cualquier ser humano— necesita: una entrañable atención personal. (...) La afirmación según la cual las estructuras justas harían superfluas las obras de caridad, esconde una concepción materialista del hombre: el prejuicio de que el hombre vive « sólo de pan » (Mt 4, 4; cf. Dt 8, 3).

Benet XVI Deus caritas est (28), 2006

3. Finalment, aquesta ocasió ens permet de veure l'Església en la seva real dimensió. A quinze dies de l'elecció de Rouco i les seves pors, enmig de debats intel·lectualíssims sobre la laïcitat o escridassades televisives a costa d'abusos sexuals, l'Església dóna testimoni d'una realitat molt més àmplia, més autèntica i, amb tota seguretat, més amagada que qualsevol altra. S'ha d'aprofitar.