1. Els rics ho tenen més difícil que les prostitutes per entrar al Regne de Déu. Així consta en l’Evangeli que els cristians accepten perquè consideren que el missatge de Jesús val la pena ser viscut.
2. Aquest post ve propiciat per un article de Lluís Foix, “La política i la decència”, publicat al seu foixblog. Parla de política, economia, crisi, creixement, riquesa, estat del benestar, escàndols, corrupció, moralitat, poder, diners. El nucli del seu escrit és aquest: “No tinc res contra els rics, que sempre n’hi haurà, tant en les democràcies com en les dictadures, encara que es refugiïn en un club restringit en comparació amb les masses d’exclosos i sense feina. Però no és raonable que les deu persones més riques del planeta acumulin una riquesa equivalent a tota l’economia de França, la cinquena del món”.
3. Hi ha una relació entre els rics, les prostitutes i el Regne de Déu, segons Jesús de Natzaret. Jesús diu als seus deixebles: “Es més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla, que no pas que un ric entri en el Regne de Déu” (Marc 10, 25). Jesús diu als grans sacerdots i als notables del poble: “En veritat us dic que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu” (Mateu 21, 31).
4. Aquesta relació entre rics, prostitutes i Regne de Déu és explicada pel protestant Gerd Theissen, un dels teòlegs contemporanis més respectables, en alguns dels apartats del catecisme “La fe cristiana”.
5. Theissen fa diverses consideracions sobre la visió cristiana de la riquesa.
-“Jesús critica els rics. Déu i el diner s’oposen com Déu i els ídols”.
-“Jesús afirma una alternativa rigorosa entre Déu i el diner. No podeu servir alhora Déu i el diner” (Mateu 6, 24).
-“Pau treballa per ajudar als febles. La seva màxima és: fa més feliç donar que rebre” (Fets dels Apòstols 20, 35).
-“No és el luxe la gran temptació dels rics, sinó la desidia que fa que la riquesa no aprofiti els altres. Luxe i dilapidació s’han de criticar. Però l’augment de poder dels rics s’ha de témer i combatre”.
-“Déu o el diner: aquesta és l’alternativa. Ara, si l’economia està al servei de l’home i produeix mercaderies per a tothom, aleshores es posa al servei de Déu i no del diner”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.