Religions Online

No és novetat que la digitalització ens ha replantejat la manera de treballar, d’organitzar-nos, de socialitzar, de divertir-nos, de pensar i sí, també de creure. És per això que una de les dèries en què més treballem a l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura és precisament la d’esbrinar, saber i entendre el paper que juga el món digital en les diferents confessions.

Aquesta dèria la compartim i treballem amb investigadors d’arreu del món, la majoria sota el paraigua de la International Society for Media, Religion and Culture. Les religions tenen en compte el món digital? Hi són? De quina manera? Amb quines conseqüències?

Intentem donar-hi resposta cada dia i, amb aquest objectiu, hem fet recerca des de diverses perspectives i en àmbits diferents. Precisament, fa un parell d’anys, vam analitzar les 19 plataformes digitals catòliques categoritzades com les més influents del món. No només a partir de criteris quantitatius, sinó també en termes de creació de comunitat. Com es genera, manté i es fa créixer digitalment una de les comunitats més consolidades del món? Ens vam preguntar.

En aquell moment, les comunitats religioses a l’espai online es distingien a partir de trobar-se en dos estadis diferents, molt encertadament definits per l’acadèmic Christopher Helland: “religion online” o “online religion”. El primer, és l’estat que defineix aquelles comunitats que fan servir el món digital com un instrument, merament per a accions de promoció i per a una tímida interacció amb les persones que integren la comunitat que presencialment ja coneixen. En canvi, el segon entén que l’espai digital és precisament això, un espai, un món, un lloc nou de trobada on els horitzons de la comunitat s’amplien, on es pot dur a terme activitat i on es pot compartir, anunciar, pregar i, per a alguns, —i aquí obriríem un gran debat— fins i tot es pot celebrar.

Abans del març del 2020, una xifra propera al 80% de les comunitats religioses es trobaven al primer estadi, o bé treballant per caminar de manera progressiva i reflexionada cap al segon. Hi havia un cert interès per aquest espai, es confiava en l’ús d’algunes plataformes concretes —fossin webs, aplicacions, comptes de xarxes— que tenien al darrera persones o institucions considerades de confiança al món offline. Es parlava de l’autogestió de la pràctica religiosa, amb aplicacions i derivats que tenien el risc de que l’individualisme del món digital trenqués l’esperit comunitari que sustenta tantes i tantes confessions.

Però arriba una pandèmia. I aquest camí progressiu s’accelera. El canvi de la “religion online” a l’“online religion” es dóna de manera urgent i necessària, i les religions s’alien com mai abans amb un món digital que es queda com l’única porta a la pròpia comunitat i a l’altre. Les reticències passen a un segon pla. Hem vist misses per YouTube, peregrinatges virtuals a partir de plataformes gamificades, oracions diàries per Instagram, i tot un seguit de solucions creatives, resultat de l’esperit d’innovació que va florir en una primavera pandèmica i que no ha parat de donar fruits.

Precisament la nova plataforma Religion goes Online neix des del mateix Observatori Blanquerna per recollir aquestes iniciatives i mostrar-les. “Religion goes online”, sí, perquè aquesta afirmació ha quedat ara lliure de reserves, barreres i dubtes.