Vés al contingut

La comunicació es basa en la confiança. Aquesta és una conclusió a què han arribat durant el darrer quadrimestre els meus estudiants de segon curs del Grau de Global Communication Management tot analitzant les tendències de la comunicació global de grans actors internacionals, ja siguin empreses, governs o entitats sense ànim de lucre. Hem vist però que la confiança és exigent. Cal temps per construir-la i en qüestió de segons pot destruir-se. Sembla obvi doncs, però establir, mantenir i reforçar una confiança que doni joc, obri espais i permeti créixer de manera conjunta per al bé comú és un repte.

Donar joc, obrir espais i créixer de manera conjunta és precisament l’objectiu de la nova SACRU, una aliança configurada per vuit universitats catòliques que promouen la recerca i que s’ha presentat recentment. La SACRU, que significa Strategic Alliance of Catholic Research Universities, té l’objectiu de promoure l’impacte de la recerca de les universitats catòliques per fer front als desafiaments globals, a més de reforçar la col·laboració conjunta en diverses dimensions. Presidida pel rector de la Universitat Ramon Llull, el Dr. Josep Maria Garrell, en són membres el Boston College, l’Australian Catholic University, la Universitat Catòlica de Portugal, la Universitat Sacro Cuore de Milà, la Pontifícia Universitat Catòlica de Rio de Janeiro, la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile i la Sophia University del Japó.

Encara recordo com, en una estada d’uns mesos precisament al Boston College no fa gaire més de dos anys, el professor Alberto Godenzi, en aquell moment a càrrec d’aquesta qüestió al mencionat centre, parlava de com s’estava gestant la SACRU de manera il·lusionada, i com havia d’esdevenir un vincle no només de centres, també de persones. Aquest és de fet el gran valor de les aliances, la trobada, el tu a tu, l’oportunitat d’aliar-se amb l’altre per donar solucions a les continuades preguntes que la societat planteja i que conjuntament es poden adreçar d’una manera molt més enriquidora.

Basades en la confiança i en aspectes comuns i objectius compartits, les esmentades universitats comencen un camí conjunt amb el focus posat en la recerca. El vincle ja existent entre elles en el si de la Federació Internacional d’Universitats Catòliques, entitat que promou la cooperació acadèmica dels seus membres, ha estat també el context que ha fet fructificar aquesta nova xarxa.

El treball conjunt i d’àmbit internacional permet construir ponts, conèixer les persones darrera els logotips i posar la llavor dels vincles que porten a l’esmentada confiança. Si la llavor brota, el benefici no és només per als membres de les aliances, es tradueix en passos endavant que són globals.

En comunicació i religió, l’àmbit que treballem des de l’Observatori Blanquerna, hi ha unes quantes aliances globals, fortes i consolidades que han permès posar en marxa noves iniciatives durant dècades. És el cas de la World Association for Christian Communication, que treballa globalment des del 1948 per garantir el dret a la comunicació i a la llibertat d’expressió i que a Europa, es configura per una xarxa de televisions, ràdios i centres de recerca vinculats a les diverses confessions cristianes.

Dins el món acadèmic, la International Society for Media, Religion and Culture, originària de Boulder (Colorado, Estats Units), vincula centres d’investigació d’arreu del món i recercadors que treballen en la disciplina anomenada mediatització de la religió. El fet de conèixer, parlar i posar cara a les persones que han escrit vastament sobre l’àmbit que s’estudia, fa que agafem una perspectiva nova, aprenguem a escoltar i ens atrevim a compartir idees, impressions i coneixements.

Igualment passa amb l’European Academy of Religion, aliança que adreça les religions des de diverses disciplines, ja sigui dret, economia, filosofia, educació, i sí, també comunicació. Nascuda al 2016 a Bolonya, s’emmiralla en una xarxa similar que realitza la mateixa tasca a l’altra banda de l’Atlàntic, l’American Academy of Religion. Amb quatre anys de vida, l’Academy d’origen italià és ja una referència per als acadèmics de les religions a Europa i al món.

Les aliances són també una manera d’obrir espais de diàleg entre grups i persones provinents de comunitats diferents. En el cas concret de les religions, el KAICIID (King Abdullah bin Abdulaziz International Centre for Interreligious and Intercultural Dialogue) i la UNAOC (United Nations Alliance of Civilizations) sorgeixen de l’entesa entre estats i confessions precisament per reforçar, divulgar i ser un catalitzador del diàleg, la trobada i l’entesa a partir de diferents programes que impliquen directament la ciutadania. El seu motor, la confiança que tenen els seus membres en la institució i entre ells mateixos.

És també el cas de la Network for Dialogue, que agrupa entitats europees que treballen pels drets de les persones migrants i refugiades des de diferents vessants. Igualment la Fundació Anna Lindh, que és per cert una xarxa internacional integrada per 42 xarxes nacionals de països a la vora del Mediterrani, vetlla precisament per promoure la cultura i la col·laboració a la regió euromediterrània.

Confiança, diàleg, entesa, cooperació, intercanvi, escolta, etc. són les paraules clau que es repeteixen en parlar de totes les esmentades institucions. Que existeixin aliances vol dir que existeix voluntat, i molta gent materialitzant-la en projectes concrets que ens donen esperança. En dates nadalenques i encara en plena època de pandèmia, cal recordar com depenem els uns dels altres i com d’importants són les aliances perquè puguem avançar com a persones i com a societat.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.