Les víctimes innocents

Aquesta setmana no podem començar el nostre comentari sense tenir un record molt especialment i un molt sentit condol per les 150 víctimes del terrible accident de l'avió de la companyia alemanya Germanwings, que volava dimarts passat entre Barcelona i Düsseldorf, i que va caure a la zona dels Alps francesos. El nostre sentiment de tristesa per les víctimes i molt més ara per als seus familiars i amics que pateixen el dolor per la pèrdua dels seus éssers més estimats. Certament aquesta ha estat la notícia més trista d'aquesta setmana i que de cop va commocionar tota la població a través dels mitjans de comunicació per un continuat degoteig de notícies.

Al principi semblava que tot havia succeït molt lluny d'aquí i amb persones desconegudes, però poc a poc la notícia ens deia que això ens afectava molt de prop. I, ben aviat sabíem de nens, de treballadors, d'amics i de coneguts. Tots germans nostres. I acabem la setmana coneixent a persones que ben a prop nostre estaven vinculades per raó de familiaritat, de treball o de coneixement amb alguna o amb vàries de les víctimes. Ha estat, certament, una setmana molt trista.

Al llarg d'aquesta setmana també hem pogut escoltar com els bisbes de Barcelona i de Girona lamentaven aquest trist accident i expressaven el seu condol als familiars, atès que les seves diòcesis són a les que pertanyen el major nombre de les víctimes catalanes. I també hem pogut veure com la població de Llinars del Vallès quedava commocionada per la morts dels estudiants alemanys que tot just acabaven de passar uns dies d'intercanvi escolar amb els joves d'aquesta població.

Avui, aquest diumenge, que és el Dia de la Palma, el diumenge de Rams, i que semblaria un dia ben alegre d'una primavera que tot just hem començat, també és litúrgicament el Diumenge de Passió, el dia en queè llegirem íntegrament a totes les celebracions eucarístiques el relat de la passió i mort de Jesús segons l'evangelista Marc. Aquest és l'evangeli més antic que tenim i el primer relat del sofriment i la desgraciada mort de Jesús de Natzaret. Un sofriment injust infringit a una víctima innocent que ens farà recordar tantes i tantes víctimes que hi ha en el nostre món i que injustament pateixen allò que no es mereixen. Algunes són, com les víctimes d'aquesta tragèdia aèria, víctimes inexplicables de l'accidentalitat humana o dels errors humans, però també n'hi han que són víctimes innocents de la gran malícia humana que ataca contra els seus mateixos germans.

Avui, doncs, recordem una víctima innocent que ens fa pensar en tots els innocents que pateixen i moren en el nostre món. Dimarts passat, el dia del terrible accident aeri, també recordàvem que feia 35 anys del cruel assassinat de l'arquebisbe de San Salvador, Óscar Romero. La nostra Església ha trigat molt a reconèixer aquest martiri. Durant l'etapa del papa Joan Pau II el procés de reconeixement de la seva vida compromesa va ser impossible per por a la vinculació de la seva figura amb una postura política concreta, mentre que a tota Amèrica Llatina ja se'l reconeixia com a un autèntic sant que va viure al costat del seu poble. Ara amb el papa Francesc, vingut de la perifèria americana, sembla que tot ha estat molt més fàcil i no hi ha tanta por a poder ser titllat de comunista.

Vull acabar aquest comentari recordant les últimes paraules de la darrera homilia que havia fet l'arquebisbe Óscar Romero, el dia abans, el diumenge 23 de març, on deia: "Jo voldria fer una crida de manera especial als homes de l'exèrcit i en concret a les bases de la Guàrdia Nacional, de la Policia, de les casernes. Germans, són del nostre mateix poble, maten els seus mateixos germans camperols, i davant d'una ordre de matar que doni un home, ha de prevaler la llei de Déu que diu: No matar! Cap soldat està obligat a obeir una ordre contra la llei de Déu. Una llei immoral ningú l'ha de complir. Ja ha arribat el moment en el qual han de recuperar la seva consciència i han d'obeir abans la seva consciència que l'ordre del pecat. L'Església, defensora dels drets de Déu, de la llei de Déu, de la dignitat humana, de la persona, no pot quedar-se callada davant de tanta abominació. Volem que el govern es prengui seriosament que de res serveixen les reformes si van tacades amb tanta sang. En nom de Déu, doncs, i en nom d'aquest sofert poble, els suplico, els prego, els ordeno en nom de Déu: Que s'aturi la repressió!"