Aquest any se celebra el mil·lenari d’un miracle succeït a Ivorra, a la comarca de la Segarra, dins de la diòcesi de Solsona, per la qual cosa el papa Benet XVI ha concedit la celebració d’un Any Jubilar que s’iniciarà el proper diumenge 11 d’abril, a la qual hi assistiran tots els bisbes de Catalunya, l’abat de Montserrat i un representant de la Santa Seu. La història ens diu que el 1010, el sacerdot d'Ivorra, Mn. Bernat Oliver, estava celebrant la missa al Santuari de Santa Maria d'Ivorra, situada a poc menys d'un quilòmetre de la població. Al moment de la consagració va dubtar de la presència de Jesucrist a l'Eucaristia i en aquell moment es produeix el prodigi: el vi que contenia el calze es converteix en sang i comença a vessar sobre les tovalles i el terra. Davant l'esverament dels presents, unes dones que filaven a la porta de l'ermita entren i amb les estopes que duien a les mans eixuguen la sang procedent del calze. Sant Ermengol, que va ser bisbe d'Urgell des del 1010 fins al 1035, es trobava a Guissona i el van avisar del que havia passat a Ivorra. Tot seguit s'hi va presentar, va recollir el calze i les tovalles tacades de sang i se les endugué cap a Roma. El papa Sergi IV, després de sentir el relat del bisbe Ermengol, va signar una Butlla pontifícia certificant que es tractava d'un veritable miracle, es va quedar amb el calze i va donar a Ivorra una sèrie de relíquies, concedint al poble privilegis per a la Confraria de Santa Maria d'Ivorra que Sant Ermengol hi havia fundat. Aquestes relíquies, juntament amb una part de les tovalles tacades de sang i el document pontifici, van ser col·locades sota l'altar major de l'església parroquial d'Ivorra dedicada a Sant Cugat, inaugurada l'any 1055 pel bisbe Guillem d'Urgell. Pel que fa a la Confraria de Santa Maria d'Ivorra, es conserva un pergamí del segle XIV amb una còpia de les constitucions de Sant Ermengol. Era com una associació benèfica en què estaven inscrits, com a mínim, dotze caps de família i tenien el privilegi per escollir els seus caps i administradors. Una estructura incipientment democràtica per preservar segurament la confraria dels senyors feudals de l'època. Les seves finalitats eren ajudar-se mútuament de manera que si algun confrare per desgràcies o llargues malalties no tingués de què viure, ell i la seva família serien proveïts pels béns de la Confraria.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.