(Josep Maria Domingo) No és un titular tremendista augurant grans mals en el moment actual que es viu a Catalunya. Encara que la situació és realment seriosa i ens manté en una barreja d’expectació, neguit, esperança, determinació, dignitat, respecte i molts més substantius i adjectius que cadascú pot afegir.
No, aquesta enumeració que posava al començament és una invitació a aixecar el cap i projectar la mirada més enllà del nostre entorn immediat. Allò que nosaltres vivim és molt important i ens té molt capficats, però la vida i el món són molt més grans, per al bé i per al mal.
Nosaltres volem un futur millor per al nostre país, per al jovent que va pujant i està bé que lluitem amb intel·ligència i respecte per poder-lo assolir. Però també hem de saber veure que al nostre voltant – i avui tot el món és el nostre veïnat, ho deia aquell de la comunicació “la aldea global” o aquell altre de la teologia “l’ampla món, la meva parròquia” al nostre voltant doncs hi ha molta gent i molts pobles que tenen unes condicions de vida tan precàries, un futur tan primparat que bé mereixen i reclamen tota la nostra atenció i solidaritat. Aquests dies han estat els huracans a les illes del Carib que han causat grans pèrdues humanes i materials entre les poblacions més pobres. També els terratrèmols repetits a Mèxic. Direu, són forces desfermades de la natura... sí és cert, però voleu dir que no hi té res a veure l’escalfament global del planeta en la intensitat d’aquests huracans ? no hi té res a veure que allà on es construeix sòlidament les víctimes són poquíssimes i en canvi, ala barris i ciutats de gent pobre els edificis cauen com si fossin casetes de fira, que gairebé ho són.
Avui ens fixem en això; la llista de problemes que demanen una acció solidària urgent i una transformació social es podria allargar malauradament: els refugiats – ara se’n parla menys, va a tongades; les guerres amb utilització despietada de nens i dones; les neteges ètniques i religioses; l’escalada verbal entre potències atòmiques... Vol dir que davant de tants problemes i tan grossos no hem de mobilitzar-nos i actuar per defensar el nostre país, per trobar una sortida digne al conflicte que se’ns planteja? És clar que sí que hem d’estar amatents i moure’ns com cadascú decideixi que és més oportú. Però a la vegada no hem d’oblidar que també ens cal allargar la mà i el cor als germans de prop i de lluny. Amb justícia, amb pau, amb respecte es podrà avançar de manera consistent. “Respecte” és una paraula molt important: vol dir mirar les persones i les coses dues vegades, amb veritable atenció. Només així guanyarem un futur millor per a tots.
Publicat al Full Parroquial de la Catedral Parròquia de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.