Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La contaminació mediambiental, segons els científics experts en el tema, està causant un augment de la temperatura mitjana de la terra per l'efecte hivernacle que provoca, que afecta greument els ecosistemes, el clima i augmenta el nivell del mar a causa del desglaç dels pols. Per tant, cal posar remei d'alguna manera a les emissions que provoquen l'efecte hivernacle.

Aquest problema és de tal magnitud que l'ONU ha fet un seguit de cimeres per aconseguir compromisos dels governs mundials per posar-hi remei. La propera cimera sobre l'acció climàtica se celebrarà a Madrid del 2 al 13 de desembre, després que el govern xilè cancel·lés unilateralment la cimera per la revolta social que hi ha al seu país com a conseqüència de les polítiques neoliberals i escanyapobres que du a terme.

Paral·lelament, organitzacions socials de tot el món preparen la cimera social pel clima. Una trobada alternativa a la dels governs, per posar de manifest que la lluita contra el canvi climàtic ha de tenir una visió més àmplia, ha d'escoltar tots els pobles i col·lectius que ja n'estan patint les conseqüències i, sobretot, prendre mesures efectives, justes i de respecte als drets humans i a la natura. A la cimera sobre l'acció climàtica de l'ONU també hi són convidats el sector privat i la societat civil, però la correlació de forces no està equilibrada, perquè l'economia del sistema actual, és a dir, la que prioritza el creixement i l'acumulació és la que marca la pauta per proposar qualsevol acció necessària. Per això cal organitzar la cimera social i donar visibilitat a la veu dels qui miren primer els drets de les persones i la natura abans que el creixement econòmic que no reporta beneficis globals.

Una cimera i altra divergeixen profundament en el paper de les empreses transnacionals en la recerca de solucions. Mentre la cimera oficial de l'ONU afirma, entre altres coses, "que el sector empresarial ja està prenent mesures i que aquestes enfortiran les economies, crearan llocs de treball, l'aire serà més net i impulsen la conservació d'hàbits naturals i la biodiversitat i la protecció del medi ambient" (de fet ja estem veient que moltes empreses afegeixen els conceptes bio i eco en els seus productes i en els seus serveis). Les organitzacions socials, sobretot als països empobrits però rics en matèries primeres, segueixen denunciant que les empreses transnacionals acaparen terres i aigua, contaminen rius i selves, persegueixen les comunitats que s'oposen a les seves actuacions i no assumeixen la responsabilitat de reparar el mal que han fet a la natura i a les persones.

No es pot fer una truita sense trencar els ous. El sistema actual porta una deriva de depredació que no es pot aturar amb petits retocs i maquillatges. Les propostes que es fan a les cimeres oficials tenen una mirada massa decantada cap als interessos dels països rics i desenvolupen plans de conservació i declaració de zones protegides que afecten greument la vida de moltíssimes persones i comunitats. S'inverteix en la preservació d'espais naturals en països pobres, per comprar bons de carboni i fer una gestió amb mentalitat de negoci d'aquestes àrees, tala controlada de fustes nobles, turisme ecològic, mentre s'expulsa violentament i sense alternativa els habitants tradicionals de la zona, com explicarem àmpliament en un proper quadern sobre el Peten, departament de Guatemala.

És molt important que l'ONU s'impliqui i tracti el tema del clima, però s'ha d'ampliar la mirada a la conflictivitat general de les desigualtats, i l'explotació de molts, per la riquesa i el benestar d'uns pocs. La federació d'ONG de Catalunya, LaFede.cat, celebra els seus 30 anys d'existència amb el lema "no serveix de res si no és justícia global".

En la preservació de la natura i el medi ambient hi ha de participar tothom, sobretot els qui en gaudeixen i respecten el seu entorn. Les accions han d'anar des de la consciència personal i l'acció individual, a la col·lectiva, i fins a arribar als governs i a les institucions públiques que els forci, per la pressió ciutadana, a dictar lleis justes i de respecte als drets humans i a la natura.

 

Núria Carulla Musons és membre de Justícia i Pau Barcelona i coordinadora del grup de treball Nord/Sud