Els allunyats

Avui us presentem dos articles apareguts a la revista Cresol, de València, que fan referència als 'allunyats' de la fe catòlica. Són "La fe dels allunyats", de Ximo Garcia [aquí] i "Acostar-se als allunyats" de Martín Gelabert [vegeu enllaç inferior]. Diu el primer:

"El nou enfocament conciliar suposa que el lloc de trobada amb els allunyats és la vida bona, que fa front a la fam, que construïx la pau, que desplega misericòrdia, que promou mansuetud, que protegix el dèbil, que defén un dret, inclús si eixe reconeixement deixa oberta una zona d’ambigüitat i dissonància. Quan els de “dins” i els de “fora” es plantegen què poden fer per a realitzar el Sermó de la Muntanya amaneix una esperança que no és del tot la nostra, és gràcia universal. Quan els de dins i els de fora reconeixen que la dignitat és absoluta, que la felicitat és important, que l’autonomia és desitjable, que la llibertat ha de ser preservada, que la injustícia ha de ser eliminada, amaneix l’”Ecclesia ab Abel” com a lloc per a la trobada i la transmissió de la fe. La distància a la bondat marca la línia que delimita els que estan dins i els que estan allunyats. No fa cap servici a la transmissió de la fe que l’única referència a Benet XVI en la inauguració de les noves Corts espanyoles la faça el parlamentari cristià d’un grup polític xenòfob i discriminatori amb els immigrants".

http://www.revistacresol.com/component/content/article/35-sumario/87-acostar-se-als-allunyats.html