Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.
«Els nous veïns de Diognet»... som nosaltres, a més de mil vuit-cents anys de distància. No som, certament, els seus contemporanis però sí els seus continuadors. Ells no es feien cristians «per sistema». Se'n feien «per opció». Aquella situació inicial és la que lentament va recuperant l'Església el segle XXI. Estem en transició. I molts continuen vivint a la lluna... Ens cal aprendre a viure en una societat de post-cristiandat. Aquí continua el contingut de l'anterior versió d'aquest bloc.
Sóc sacerdot claretià. Vaig fer estudis de Catequètica i Sociologia de la religió (a Lovaina, Bèlgica). He ensenyat Sociologia de la Vida Religiosa (al Instituto de Vida Religiosa, Madrid), i Sociologia de la Religió (a la Fundació Vidal i Barraquer, Barcelona). De 1987 a 2004, vaig ser director d'una editorial especialitzada en llibre religiós. Actualment, estic plenament dedicat a la pastoral parroquial, i sóc responsable de la Catequesi a dues parròquies de Barcelona.
