"No acceptem a Cañizares"

1. "No acceptem al cardenal Antonio Cañizares com arquebisbe de Barcelona". Ho diuen molts catòlics catalans dels diversos sectors eclesials.

2. Catòlics catalans no accepten a Cañizares de la mateixa manera que Cañizares no accepta als catòlics catalans que consideren que Catalunya és una nació. Ni accepta que propugnin una Catalunya sobirana per les vies pacífica i democràtica. Els catòlics catalans volen un bon pastor, sigui dit amb paraules evangèliques, però un pastor és un mal pastor si es queda sense ovelles o les refusa.

3. Cañizares no pot al.legar que aquestes consideracions són polítiques, i que ell no es polític ni fa política. No ho pot dir. Perquè els cardenals Antonio Cañizares i Antonio M. Rouco, malgrat algunes diferències entre ells en altres temàtiques, coincideixen en liderar un episcopat espanyol que defensa que la unitat d’Espanya és un bé moral indiscutible. I aquesta és una postura política, fins i tot partidista. No és una postura eclesial ni evangèlica. L’episcopat català, inclosos els seus membres més silenciosos en aquests afers, no comparteixen la tesi espanyolista del tàndem Rouco/Cañizares.

4. Cañizares, a més, és un gran amic personal, ideològic i polític de personatges com Mariano Rajoy, Jorge Fernández Díaz, José Manuel Lara, Francisco Marhuenda. Molt significatiu. El cardenal seria un delegat eclesiàstic de l’espanyolisme militant a Catalunya. Pur nacionalcatolicisme tronat en el segle XXI. Aquestes consideracions haurien de ser compreses, o al menys enteses, en els àmbits eclesials i polítics de fora de Catalunya. ¿Acceptarien els catòlics de Madrid i de Buenos Aires, per exemple, tenir com a bisbe una persona contraria al reconeixement d’Espanya i d’Argentina com a nació?. Inimaginable.

5. "El Vaticà estudia nomenar arquebisbe de Barcelona el cardenal Cañizares”. És el títol d’una crònica d’Enric Juliana a “La Vanguardia” (2 maig 2014). Amb les alarmes que genera la notícia ¿es pretén preparar el terreny a l’aterratge del bisbe Josep Àngel Saiz Meneses, d’estil toledà al igual que Cañizares, com un mal menor? El que és millor de la pàgina és la tira dels Ninots de Toni Batllori. Un bon catòlic català agenollat prega: “Senyor... ja sé que una cosa és la religió i una altra la política, i que els teus camins són inescrutables. Però, sis plau, que no fiquin la pota”. Tant de bo la pregària del ninot català de Toni Batllori arribi al papa Francesc, i no sols les pressions governamentals d’Espanya.