Vés al contingut
Per Maria Rosa Ocaña .

La filla de la María és psicòloga i observa com en aquests dies s’han incrementat els casos d’angoixa, depressió i incertesa que molta gent està vivint a causa de la pandèmia. Més que mai es necessita un suport que ajudi a superar, si més no, a pal·liar aquests estats que comporten una desorientació i un sofriment per a molta gent. A part del dolor que es viu per la partença dels éssers estimats.

Complementàriament als recursos que la psicologia i la medicina ofereix, també l'espiritualitat de la religió, en el cas dels creients, i de les persones amb inquietuds espirituals, posa a l’abast unes eines d’ajut i reforç.
Recomanacions no ens falten i els recursos poden ser molts... la lectura és una d’elles.

Maria a la seva tauleta de nit té dos llibres: “Manuel pratique de prière” d’Alexandre Men i “Meditaciones sobre un tema” -Peregrinación espiritual a través del Evangelio- d’Anthony Bloom, Arquebisbe Metropolita de l’Església Ortodoxa Russa, a Gran Bretanya i Irlanda.

Alexandre Men, (1935-1990), sacerdot ortodox, procedent del judaisme va ser un teòleg i predicador molt escoltat i estimat, en particular, entre els joves. Segurament per aquesta raó va ser mort per la KGB. Només la vida d’aquest home ja mereix una atenció especial.

Ell, en el seu llibre ens exposa que cadascú de nosaltres, té les seves raons, externes i internes de ressentir el pes de la fatiga... i ens ensenya la importància que té la pregària, ajudant-nos aprofundir en el tema i trobar un punt de suport que ens ajuda a transcendir i superar l’estat de desorientació, desconcert i temor.

“Quan parlem de la fe, diu, la vinculem a la voluntat, a la intel·ligència, a la sensibilitat. El seu desenvolupament és inseparable de tres vies d’aproximació en Déu: els esforços en l’ordre moral d’adreçar-nos cap el bé, la lluita contra els “enemics” interiors de la pròpia persona (ascesi) i finalment, la pregària. L’exercici d’aquesta i, en la mesura dels nostres progressos, descobrim que pot ser donat al creient una fe sòlida i un amor sense hipocresia, una absència de rancúnia, un amor pels germans i germanes, una sobrietat, paciència, una interiorització en profunditat... una confessió en el més pregon del cor i llàgrimes ardents...”

Anthony Bloom (1914-2003), és un dels referents espirituals pel seu testimoniatge de vida i escrits. Quan parla de la pregària silenciosa ens diu que “el silenci interior, és l’absència de tot moviment de pensament, de tota emoció, però és un estat de completa vigilància, d’obertura a Déu... si ens esforcem i perseverem en els períodes de sequedat i d’aridesa espiritual, Ell vindrà vers nosaltres i farà brollar en nosaltres una font de guarició”.

Maria, que escolta atentament aquestes coses es disposa a encendre el llantió que té davant de la icona i es prepara per l’hora de la pregària a casa seva, obrint la porta del seu cor i entrant en l’estança interior que sap que allà, en el secret el Pare l’escoltarà. No pregarà per ella mateixa, sinó per tota la humanitat sofrent.

Sí, la pregària per ella és l’antídot, és la vacuna eficient contra tot estat malaltís i decaigut, que l’ajuda a superar les dificultats del moment i a mirar més enllà de les limitacions que la raó ens imposa, afegint-se al cor de tots aquells que, des dels confins de la terra, com ella, estant pregant.

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.