Des de la rereguarda, hi ha vida

Les Congregacions religioses potser són les associacions humanes que tenen una estructura jurídica més democràtica. L’autoritat màxima no és una persona, sinó un “Capítol General”, és a dir, un conjunt de membres de la congregació que han estat escollits democràticament per les diferents comunitats. No són escollits després d’una llarga etapa de preparació on es presenten les propostes mitjançant una “propaganda electoral”.

Recordem com ho feien les primeres reunions dels cristians per escollir els que havien de governar les comunitats. Allà l’Esperit Sant ocupava un lloc importantíssim en les eleccions. Sempre m’ha cridat molt l’atenció la manera de presentar una de les primeres opcions importants després d’un concili: “L’Esperit Sant i nosaltres hem decidit no imposar-vos cap més càrrega que aquestes indispensables: absteniu-vos de la carn sacrificada als ídols, de menjar sang, de menjar animals ofegats i de les unions il·legítimes. Fareu bé de guardar-vos de tot això” (Fets 15,28-29).

En aquests moments, a Tortosa, s’està celebrant el XVIII Capítol General de la Companyia de Santa Teresa de Jesús –“Les Teresianes” de Sant Enric d’Ossó. Cinquanta-sis germanes de diferents llocs del món estan reunides en representació de totes nosaltres. Des de la rereguarda, la resta, jo soc una d’elles, preguem i esperem.

I penso en les obres i comunitats que des de diferents llocs i racons; obres socials, escoles, missions, parròquies, residències de germanes grans i infermeries; que som aquesta rereguarda. I que quan ens arribin les decisions pels pròxims sis anys que han pres les nostres germanes reunides a Tortosa, a la llum de l’Esperit Sant, nosaltres formem part d’aquestes decisions d’alguna manera. És el goig de la comunió que podem viure també a l’Església universal a través del Sínode del qual hem pogut participar.

Mentre els partits polítics treballen en els seus pactes, cosa humanament important, hi ha unes altres maneres de “governar”, força invisibles, que des d’aquí vull reivindicar d’alguna manera.

És per això que governs dictatorials no poden resistir la força d’una democràcia així. Sigui dit de pas...