Una visita esperada

Tornem a la lectura continuada de l’evangeli de Lluc. Aquest diumenge llegim el conegut relat de la resurrecció del fill de la viuda de Naim (7,11-17). El text permet ser llegit des de moltes òptiques: l’estudi en si del miracle, la dimensió social del gest de Jesús, la condició desfavorable de la dona en aquells temps… Hi ha però en el text tres expressions que és bo no passar per alt: Jesús es va compadir i les frases que posen de manifest la reacció dels qui contemplen el miracle.

La dona no demana res, ni els deixebles ni la gent. Jesús es compadeix de la dona. Actua per pròpia iniciativa, de tal manera que la compassió es converteix en l’únic motiu que esperona Jesús a fer el miracle. Splanchnixomai és un dels verbs grecs amb que la Bíblia dels LXX tradueix el verb hebreu raham. Aquest verb està vinculat amb el substantiu rehem que vol dir ventre, entranya. D’aquí parteix el significat simbòlic del ver raham. La protecció maternal que ofereix la mare al futur infant que ha de néixer serveix comparativament per descriure la protecció, cura i amor que Déu té amb el seu poble d’Israel. “El Senyor se’n va compadir i tingué misericòrdia... no els volgué allunyar de la seva presència” (2 Re 13,23); La compassió defineix les relacions de Déu amb el seu poble d’Israel: Ex 33,19; Is 14,1; 30,18. És el que mou Déu a retornar el poble d’Israel a la seva terra i caracteritza les noves relacions entre Déu i el seu poble desprès de l’exili (Ez 39,25). La compassió és entesa com una qualitat de Déu, defineix la manera de ser de Déu: “El Senyor és compassiu” (Sl 145,8); també 103,13; 116,15; Is 55,7. Quan Jesús es compadeix actua amb la mateixa forma de l’actuar de Déu envers Israel. La dona és la figura de l’Israel que només ha sigut capaç de produir fruits de mort. Cal una revitalització urgent.

“Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres” (v. 16). Es compleix la previsió del Deuteronomi: “El Senyor... farà que... s’aixequi un profeta com jo, Escolteu-lo” (18,15). Acceptar Jesús com un profeta no és el mateix que reconèixer-lo com a mort i ressuscitat. Ho veiem en els deixebles d’Emaús (Lc 24,19.31). L’acceptació de Jesús com a profeta no és universal. En el mateix capítol 7, el fariseu que convida Jesús a menjar amb ell, pensarà que Jesús no és pas un profeta (7,39). Jesús mateix, a Natzaret, s’ha sentit un profeta rebutjat (Lc 4,24). La seva mort a la creu no serà altra cosa que la mort del profeta desacreditat que s’ha negat a donar proves espectaculars de que el seu parlar prové de Déu tal com requerien els seus adversaris. Amb quanta raó deia: Jerusalem, Jerusalem que mates els profetes (Lc 13,34).

“Déu ha visitat el seu poble” Hi ressonen aquí les paraules del càntic de Zacaries (Lc 1,68-79) “El Senyor,Déu d’Israel ha visitat el seu poble” i “ens visitarà un sol que ve del cel”. En llenguatge de l’Antic Testament, visitar, quan tradueix el verb hebreu paqad, té un doble significat. Déu pot visitar en el sentit de venir a passar comptes. És aquest el sentit que té en Osees 4,9 però pot tenir el seu sentit positiu Es troba a: Rut 1,6: “El Senyor va visitar el seu poble”o en el desig del salm 106,4: “Per l’amor que tens al teu poble... visita’ns, vine a salvar-nos”. Jeremies expressarà el restabliment desprès de l’exili en forma de visita (29,10).En aquest sentit positiu visitar és equivalent a salvar. L’esperada visita de Déu, recordada per Zacaries, es fa realitat en Jesús que, ressuscitant el fill de la viuda, aixeca als qui estan a les ombres de la mort.

Diumenge 10 durant l’any. 5 de Juny de 2016