La temptació del mig

Indefectiblement a l’evangeli el primer diumenge de quaresma llegim el relat de les temptacions de Jesús. Enguany, que seguim el cicle A, pertoca el text de Mateu (4,1-11).

Ens pot semblar una raresa que Jesús fos temptat. Un text anterior a l’evangeli de Mateu, la carta als Filipencs de l’any 53, diu que Jesús “es feu semblant als homes” (2,7) i la carta als hebreus, possiblement coneixent el text de Mateu, diu: “ell, de manera semblant a nosaltres, ha estat provat en tot encara que sense pecat” (4,15b). La raresa es dissipa notablement quan es té en compte els grans personatges de l’antic Testament que són temptats i posats a prova. Déu posa a prova a Abraham demanant-li que sacrifiqui el seu fill Isaac (Gn 22,1). Jeremies dirà: “heu provat que el meu cor està en vós” (Jr 12,3). “Examina els justos i els injustos” dirà el Salm 11,5. Voleu personatge més provat que Job (Jb 23,10)?. Però sobretot és amb el poble d’Israel, que és provat en la seva estada en el desert, amb qui més s’identifica Jesús en el moment de les temptacions ( Ex 15,25) “T’ha posat a prova per veure les inclinacions del teu cor” (Dt 8,2).

El text de Mateu representa una ampliació respecte el text de Marc, que es considera més primitiu, desglossant el contingut de les temptacions i introdueix el terme “diabolos” traducció de l’hebreu “satan”, que vol dir acusador.

Respecte Lluc, canvia l’ordre de la segona i tercera temptació. Lluc desplaça la temptació del temple al tercer lloc amb la intenció de treure importància al temple; considerant que la temptació del mig és la més important, a tenor de la narrativa quiàstica jueva, segons la qual el que està al mig és el més significatiu, la temptació que en Mateu adquireix més importància és la del temple.

Tenim doncs, Mateu prioritzant per tant la importància del temple i la institució que s’hi aplega. El temple estava al mig de la ciutat de Jerusalem i aquesta es considerava que estava en el centre del món. La temptació té un ple caràcter i sentit messiànic. El diable exigeix de Jesús un miracle espectacular, en el lloc més concorregut d’Israel i més significatiu religiosament. Un miracle que mostri, sense cap dubte, la seva identitat messiànica com ho van fer altres messies que pretenien presentar-se com a tals amb proeses espectaculars.

Posar a prova el messianisme de Jesús implica posar a prova també la seva relació amb Déu. Com en la primera temptació, el diable invoca la veu del cel sentida el el Baptisme: “Si ets Fill de Déu”. Déu no pot permetre un fracàs del seu fill en el lloc més evident i sagrat de la seva presència. La resposta de Jesús es considera una cita de Dt 6,16. Aquesta cita recorda l’episodi de Massà, on el poble d’Israel es queixava a Déu per la manca d’aigua; més enllà d’això l’episodi ha esdevingut emblemàtic del moment en que Israel dubte de la presencia de Déu (Ex17,1-7). La resposta de Jesús porta a no fonamentar la convicció de l’assistència i la presencia de Deu en el resultat de les evidències lògiques que proporcionen les proves, sinò en la confiança que proporciona una fe sense escletxes ni fissures.

Diumenge 1er de Quaresma 9 de Març de 2014