Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Llegim a l'evangeli d'aquest diumenge la paràbola de l'ovella perduda, la de la dracma perduda i la dels dos fills (Lc 15,1-32) que responen, per part de Jesús, a la crítica que li fan els fariseus i els mestres de la llei: "Aquest home acull els pecadors i menja amb ells". Hi ha detalls en la tercera paràbola del conjunt que permeten enriquir la comprensió del text.

Fixem-nos en el verset 17 quan diu: "Llavors reflexionà i es digué" Això indica que el comportament del germà petit és el resultat d'una reflexió i un diàleg intern. Aquesta manera de procedir la trobem en altres personatges de l'evangeli de Lluc. El ric insensat (12,13-21) i l'administrador astut (16,3-4) es comporten fruit d'una reflexió. En aquests casos la reflexió no desemboca en un comportament positiu, en canvi, sí que la reflexió dóna un bon resultat en el cas del jutge que no té temor de Déu (18,1-8). El jutge desprès de reflexionar canvia i fa cas de la viuda. Comparar el fill petit amb altres personatges de l'evangeli que actuen i es comporten desprès d'una reflexió ens fa veure que els personatges de l'evangeli no són autòmats, són persones humanes que reflexionen i prenen decisions resultat de processos interns (reflexió i diàleg intern donen les pistes d'aquest procés)  que a vegades poden ser llargs i dificultosos.

La intervenció del pare queda al bell mig de la paràbola. Aquesta centralitat ens porta a cercar en aquesta part el nucli  de la resposta a la crítica que fariseus i mestres de la llei fan a Jesús. Els rabins en els seus comentaris a l'Escriptura consideraven que el comportament de Déu estava determinat pels seus atributs: la justícia i la misericòrdia. El verb que apareix en el text "splanchnizesthai" vol dir "remoure les entranyes" i per extensió es pot traduir per "tenir misericòrdia"o "commoure's"; és el mateix verb que Lluc usa per descriure la compassió del samarità envers l'home que cau en mans de lladres (10,33). Els fariseus i mestres de la llei i també el germà gran haurien volgut que el pare -  clara imatge de Déu -  s'hagués comportat segons el judici, castigant el comportament dissolut del germà petit. Però Jesús recorda que a més de la justícia Déu també pot actuar mogut per la misericòrdia que inclou el perdó i el restabliment de la dignitat de la persona. Si Jesús acull i menja amb pecadors  no fa altra cosa que actuar amb sintonia amb el comportament de Déu.

També el germà gran prefereix el judici a la misericòrdia. Respecte a ell hom es pot fer la pregunta: Entrà finalment dins la casa? La paràbola no dona resposta a la suposada pregunta i es manté en un final obert.  Difereix de les altres dues paràboles, la de l'ovella perduda i la dracma perduda. Aquestes culminen amb l'alegria d'haver trobat allò que s'havia perdut.  Recordem que la paràbola respon a la crítica de fariseus i mestres de la llei. El fill gran caracteritza el posicionament d'aquests personatges. Com el fill gran aquests es gallegen de no haver desobeït cap precepte i d'haver estat molts anys al servei del qui veuen més com un amo que com un pare. A la falta de justícia que representa el perdó s'hi afegeix, segons ells, la falta de justícia de no reconèixer els seus mèrits.  Amb la reflexió, el fill petit s'adona del guany que representa tornar a casa i trobar el pare. Jesús ensenya als fariseus, mestres de la llei i fill gran els beneficis de la comunió de vida amb el pare. Els proposa que hi reflexionin com va reflexionar el fill petit. Ho faran?  

Diumenge 24 durant l'any. 15 de Setembre de 2019