A la segona meitat del capítol 4 de la primera carta als tessalonicencs, Pau vol tranquil·litzar aquells membres de la comunitat preocupats pels qui han mort abans de l'esperada vinguda de Jesús. Els morts en Crist s'aixecaran primer i nosaltres, els qui restem vius, serem endus juntament amb ells. Ara en el capítol cinquè, del que en llegim el primers versets en la segona lectura d'avui (1 Te 5,1-6) segueix amb el tema de la segona vinguda de Jesús, però enfocant el moment en que aquesta es produirà. Si abans era el com, ara es tracta del quan.
Per afinar bé en la comprensió de la lectura, val la pena fixar-se en el llenguatge i en els conceptes que usa Pau. Diu l'apòstol: "No cal que us escriguem". Segurament Pau considera que els tessalonicencs tenen informació suficient pel que fa el tema del retorn de Jesús, per això no cal que ara per escrit torni a tractar el tema. De totes maneres, és cert que la instrucció escrita permet que sigui millor compresa que no pas feta verbalment, fa que s'exposi amb més exactitud i que no sigui oblidada fàcilment. Com més detallada es vulgui la instrucció, més fàcil serà si es fa per escrit.
"El dia del Senyor" en el llenguatge dels profetes designava la intervenció espectacular i terrorífica de Déu que havia de provocar el judici dels culpables i l'alliberament dels justos. Així ho veia el profeta Malaquies: "Ja arriba aquell dia que abrusa com un forn. De tots els insolents i els qui fan el mal... no en quedarà ni un bri. En canvi per a vosaltres que reverencieu el meu nom, brillarà el sol de la salvació" (4,19-20). Les comunitats cristianes dels primers temps varen prendre aquesta expressió-concepte per designar el dia del retorn de Jesús que comporta també una dimensió de judici i d'alliberament.
La terminologia i les imatges per descriure el dia del Senyor que usa Pau són semblants a les que usen els sinòptics. L'element sorpresa és expressat amb la imatge de la vinguda d'un lladre a la nit (Mt 24,43). Que serà un temps esgarrifós ho corrobora el malament que ho passarà la gent, com és el cas de les embarassades (Mt 24,29; Mc 13,17 ; Lc 21,23). "Quan la gent es pensi que tot està tranquil i en pau" a més de ser una crítica a les enganyoses prometences de la pau imperial imposada amb mà de ferro, és una al·lusió als dies de Noé que tothom anava menjant i bevent i de cop vingué el diluvi (Mt 24,39.49-50; Lc 21,34).
La llum i la foscor s'utilitzen tant a l'Antic Testament com en el Nou Testament com una metàfora del bé i del mal, de l'ordre i del caos, de l'alegria i la tristesa, de la veritat i la mentida, de la vida i la mort, de la salvació i la condemna. Pau recorda als tessalonicencs que res han de témer perquè són fills de la llum i no viuen en la foscor. Fixem-nos en la força del ver ser (eimi), fa referència a la identitat de la persona, al nucli del seu ésser. El verb "eimi" té a veure amb el "ser qui som" i ser de la llum és totalment incompatible amb ser de la foscor. La imatge és molt poderosa perquè la llum no pot coexistir amb la foscor. La llum per petita que sigui, dissipa la foscor d'una gran sala. En un conflicte entre llum i foscor sempre guanyarà la llum.
L'advertiment de no dormir s'ha d'entendre també metafòricament. La imatge del dormir té un ric simbolisme, però aquí s'ha d'entendre a la llum de la contraposició vetllar- dormir. Aquí voldrà dir tot el contrari del que representa vetllar que significa tenir la ment clara, no embotida pels efectes de l'embriaguesa (viure sòbriament), disponibilitat total per seguir Jesús i fermesa per no caure en el defalliment.
Diumenge 33 durant l'any. 19 de Novembre de 2017
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.