La qüestió del messianisme de Jesús és el tema principal de l'evangeli d'avui (Lc 9,18-24). Lluc, llevat dels relats de la infància i del silenci imposat als dimonis (4,41) l'ha mantingut en silenci. Ara s'ha destapat. Per què? La pregunta de Jesús i la resposta dels deixebles i Pere s'escau tot just desprès del repartiment dels pans i els peixos. No es estrany pensar que el fet prodigiós hagi despertat entusiasme en la gent que els ha portat a pensar que Jesús pot ser el Messies esperat. De fet aquesta és la reacció de la gent en l'evangeli de Joan que, després del miracle, volen emportar-se'l per fer-lo rei equivalent a messies (Jn 6,15).
L'altra dada a tenir en compte és la pregunta d'Herodes que apareix en el text abans del repartiment dels pans: qui és aquest de qui sento a dir tot això?. No és que Jesús tingui un especial interès en satisfer la curiositat d'Herodes que havia fet decapitar Joan Baptista. Jesús dirà d'ell més endavant: "aneu a dir a aquella guineu.."(13,32). Tot plegat prepara un moment important en que es precisarà la identitat de Jesús i, tal com s'esdevé en els moments importants, Jesús prega. Lluc ho diu de Jesús, però no hi diu dels deixebles. Potser si haguessin pregat la seva resposta hagués estat més encertada.
La resposta dels deixebles posa en relació Jesús amb Joan Baptista, Elies o algun antic profeta. Fixem-nos que aquesta terna és la mateixa que figura en les preocupacions d'Herodes (9,7s). Elies despertava una admiració fascinant en els cercles amarats d'esperances messiàniques. Elies ocupa un paper preponderant en la profecia no escrita. els llibres dels Reis li dediquen 8 capítols (1Re 17-2 Re 2). El llibre de Malaquies ( Ml 3.1-2; 4,5) presenta Elies com l'herald del Messies i de la redempció definitiva d'Israel. En el Siràcida és el que s'encarregarà de restablir les 12 tribus d'Israel (Sir 48,10). La tradició de que fou endut al cel sense morir (2 Re 2) permeté considerar que la condició de precursor del Messies no la perdé mai. Per tot això existeix una relació entre Elies i messianisme i això és el que permet identificar Jesús amb Elies. Pel que fa a Joan Baptista, alguns dels que acudien a escoltar-lo pensaven que era el Messies. Joan ho desmenteix (3,15-16). Les figures de Joan i Elies apareixen doncs relacionades amb la identitat messiànica de Jesús.
La pegunta que Jesús fa als deixebles podia molt ben ser que se l'hagués fet ell mateix. Els diferents grups existents en temps de Jesús feien que les expectatives messiàniques prenguessin moltes formes. Quin és el tipus de messianisme que Jesús assumí i acceptà? Pere admet la condició messiànica de Jesús, però no en té la mateixa concepció que Jesús. Quan a "messies" hi afegeix " de Déu" no aporta gran cosa. El messies polític, poderós violent que ha de foragitar el romans també ve de Déu. Fascinat pels miracles i prodigis de Jesús veu en aquest el Messies que té la missió de restaurar el regne d'Israel entès en un sentit merament polític.
Jesús amb l'anunci de la seva mort i resurrecció corregeix la visió de Pere i defineix el tipus de messianisme que Ell accepta. Està el la línea del Servent del Senyor, que, després de sofrir, acaba fent justos als altres (Is 53,11). El messianisme del servent està impregnat d'una universalitat (Is 42,6) que Pere no acceptarà fàcilment.
A diferència de Mateu, LLuc omet l'elogi que Jesús fa de Pere (17,17-19) i a diferència d'aquest i de Marc el conjur: "Ves-te'n d'aquí Satanàs" (Mc 8,33 i Mt 16,23). Lluc prescindeix aquí de l'elogi i la crítica a la persona de Pere. Per què ho fa?. En el projecte de Lluc, Pere és protagonista d'una evolució que va des de la negació de Jesús fins al reconeixement (amb els seu alts i baixos) que la salvació de Jesús s'ofereix a tota la humanitat sense cap distinció i , per tant, el messianisme de Jesús va més enllà dels límits geogràfics i religiosos d'Israel i esdevé - ho veurà a casa del centurió Corneli (Ac 11,18)- llum per a totes les nacions. Cap elogi no crítica. De Pere ja se'n ocuparà Lluc més endavant.
Diumenge 12 durant l'any. 19 de Juny de 2016
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.