Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El salm 33 és un salm de lloança que es cantava en motiu d'alguna festa tot i que no es pot precisar en concret a quina festa fa referència. En llegim alguns versets en aquest segon diumenge de Quaresma del cicle A (Sl 33, 4-5.18-19.20.21) El salm és un homenatge que es tributa al Senyor dins un acte de culte. Es lloa al Senyor sobretot perquè és creador.

"La paraula del Senyor és sincera". L'expressió té la seva importància sobretot en els temps en què vivim on el valor dels escrits notarials passa per sobre el pes de la paraula donada i pronunciada. La paraula se l'emporta el vent solem dir. En la Bíblia, tot el contrari, la paraula ("dabar" en hebreu) té una gran força, sobretot si es pronunciada per Déu. A l'Antic Testament apareix 1500 vegades, 241 de les quals ho fa en els escrits profètics. En el nostre text el terme apareix amb dues connotacions significatives de les moltes que té. La paraula és sincera, és a dir, no enganya, compleix el que diu, realitza el que anuncia. És l 'instrument que porta al seu compliment la voluntat divina. Diu el profeta Ezequiel: "Perquè jo, el Senyor, parlo i la paraula que jo dic es complirà sense esperar més ... quan jo digui una paraula la compliré. Ho afirmo jo, el Senyor, Déu sobirà. Cap paraula meva no es farà esperar més; el que jo dic es complirà" (12,25.28). En el mateix sentit parla el segon Isaïes: " La paraula que surt dels meus llavis no tornarà infecunda. Realitzarà el que jo volia, complirà la missió que li havia confiat" (55,11).

Aquesta fecunditat de la paraula ens situa en l'altre significat del terme, la dimensió dinàmica de la paraula. Déu crea parlant. Tot i que el terme "dabar" no apareix en els relats de creació de Gènesi, el salm deixa clar que és amb la paraula que Déu porta a terme el seu acte creador: "El Senyor ha fet el cel amb la paraula".

Un binomi de termes apareixen en el salm que també tenen en els textos bíblics una gran importància: el dret i la justícia. "El Senyor estima la justícia i el dret" Israel es val d'imatges extretes de la vida diària per parlar de Déu, una d'aquestes és la de jutge. La justícia a l'Antic Testament, abans que una obediència a unes normes, busca establir unes relacions socials que originen un benestar a la comunitat, quan es destrueixen les relacions comunitàries es produeix la injustícia.

La justícia pertany a Déu, però és el rei qui l'exerceix com a do en nom seu. "Dona, oh Déu, al rei els teus judicis dona la teva justícia al fill del rei" (Sl 72,1). El que passa és que sovint els reis i governants s'obliden de practicar la justícia i el dret i els qui en surten perjudicats són els més desfavorits. Ho diu clar un text del profeta Isaïes:  "Ah, com s'ha prostituït la ciutat fidel! Hi habitava el dret, ... però ara és plena d'assassins. Els teus governants són uns bandolers, No defensen els orfes, no admeten el plany que els adrecen les viudes.  Per això el Senyor, el sobirà de l'univers, el Poderós d'Israel, afirma. Sió serà rescatada gràcies al dret, els seus habitants es convertiran en virtut de la justícia" (1,21-27) i serà Jeremies el profeta que anhelarà per un successor de David, rei que exercirà el dret i la justícia (Jr 23,5).

Les paraules de Jeremies expressen la gran esperança d'Israel: el Messies que ha d'instaurar la pràctica del dret i la justícia; per a les comunitats cristianes aquest no serà altre que Jesús.

Diumenge 2on de Quaresma. 8 de Març de 2020