No tot està perdut

Llegim a la primera lectura d’aquest diumenge dos petits fragments del llibre del profeta Sofonies (2,3; 3,12-13). Per situar-nos, anem a l’any 722 aC. Assíria va envair el regne del nord. Aquest fet va propiciar el creixement de les pràctiques idolàtriques que, per un efecte contagi, es van escampar cap a Judà el regne de sud. Els reis de Judà, Manassès (687-642 aC.) i Amon (642-640 aC.) les varen fomentar. En el moment que Assíria entrà en hores baixes, Josies (640-609 aC 2Re 22,1-23,30), successor d’aquests reis, endegà una reforma que, en l’àmbit polític, pretenia la reunificació dels dos regnes i en l’àmbit religiós es proposava la eradicació de qualsevol mena de pràctica idolàtrica. És en el context d’aquest reforma que cal situar la predicació de Sofonies que denuncià els costums idolàtrics estrangers infiltrats en el seu poble. És possible que Sofonies fos un dels promotors de la reforma de Josies i, fins i tot, que la seva predicació comencés un temps abans.

Aquest petit llibre bíblic s’estructura en tres parts. Una primera part (1,2-2,3) conté una col·lecció d’oracles de judici, amb una particular insistència en el “Dia del Senyor”. Déu vol extirpar la idolatria i la injustícia i castigar els pecadors. El profeta denuncia la corrupció a tots nivells. La secció acaba amb un advertiment esperançador ja que, al bell mig d’aquest panorama negatiu, clareja un bri d’esperança: Cerqueu el Senyor, la bondat i la humilitat, potser així us protegireu en el dia del Senyor. Aquest pensament el recull la primera part de la lectura d’avui.

La segona part del llibre (2,4-3,8) aplega oracles contra les nacions. Els desastres anunciats a les nacions opressores d’Israel haurien de ser un toc d’atenció per a Judà i Jerusalem, però no serveix de res perquè Jerusalem es desencamina i posa en pràctica mals propòsits (2,7). La secció acaba amb l’anunci d’un càstig universal que afectarà no tan sols Judà i Jerusalem sinó a totes les nacions de la terra.

La tercera part del llibre (3,9-20) és la promesa d‘un futur millor i un canvi. Els pobles invocaran el nom de Senyor i Jerusalem deixarà de ser arrogant. Al càstig universal hi correspon una salvació universal. La segona part de la lectura d’avui correspon a aquesta secció. La purificació de Jerusalem permetrà que s’obri un lloc per a una resta senzilla, humil i pobre. El tema estrella d’aquesta petita segona part és l’anunci de la resta fidel.

La pervivència d’una resta fidel d’Israel apareix també en altres llocs de l’Escriptura: Is 1,8; 4,3; 7,3; 11,11; 28,5; Jr 23,3; 29,13; Zc 7,9;14,16; Mi 4,7;5,6; Esd 9,8.13. L’existència d’una resta va estretament lligada a la realitat de judici i de càstig. Si en aquest fragment es pot parlar de resta és perquè abans el profeta Sofonies ha parlat de judici i de càstig a Judà (1,4-6) i a Jerusalem (3,1-5). Malgrat les catàstrofes més espantoses i les devastacions més impactants, Déu permetrà la supervivència d’una resta del seu poble que es convertirà, viurà transformat i gaudirà de totes les atencions per part de Déu. Val a dir que en aquest passatge de Sofonies la resta són els pobres i humils que es contraposen als governants rics, els lladres i sacerdots que el profeta anteriorment (1,8s; 3,3s) ha criticat. Arribarà un moment en que la resta no serà la resta d'Israel, sinó que entre les nacions pecadores de la terra sorgirà una resta, tal com ho diu el profeta Isaïes: "Reuniu-vos, veniu aquí, acosteu-vos plegats supervivents de les nacions." (45,20). La convicció que una resta es salvarà quedarà reflectida en la literatura que narra la protohistòria d’Israel on s'hi projecta l’experiència d’aquest poble a tota la humanitat. Així en l’episodi del diluvi ( Gn 6-8) Noé i la seva família és la resta salvada del caos i destrucció amb que Déu castiga la totalitat de la humanitat pecadora. De la resta provinent, no ja d'Israel, sinó de totes les nacions en sorgirà, com una renovada creació, el nou poble de Déu.

Diumenge 4rt durant l'any. 29 de Gener de 2017