Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El capítol 15 de la primera carta de Pau als Corintis està dedicat a tractar el tema de la resurrecció. D’ell en llegim un fragment ( 1Co 15, 20-26a.28) a la segona lectura d’avui, festivitat de Crist Rei. El text de Pau està encaminat a afrontar els dubtes sobre la resurrecció que existien en la comunitat de Corint. Alguns dels seus membres negaven la realitat de la resurrecció corporal, segurament perquè veien el cos com una realitat negativa  i un obstacle per l’activitat de l’ànima. Pau fa veure als corintis que la resurrecció de Jesús forma part del nucli més essencial de la fe cristiana i que és la garantia de la resurrecció de tots aquells que estan units a Crist pel baptisme. Pau pot parlar amb autoritat de la resurrecció de Jesús perquè ell ha fet experiència de Jesús ressuscitat (1Co 15,8; Ga1,16; Ac 9,3-5).

En el text que comentem Pau afirma que “Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com a primícia de tots els qui han mort” (v.20). Déu volia que els israelites portessin davant d’ell els primers fruits com ofrena; així ho prescriu la llei (Ex 23,19; Nm 15,17-21). Si es tracta de la primera collita vol dir que en vindran més, per tant les primícies son l’anunci de  futures abundàncies. També les primícies volen dir que s’ha acabat l’hivern, temps de tristor i comença la primavera un ressorgiment de la natura amb l’alegria que això comporta. Pau usa la imatge de les primícies, els primers fruits de les collites, per fer veure que la resurrecció de Jesús és la garantia de les futures resurreccions dels qui creuen i creuran en ell. També en dir que amb les primícies comença una nova primavera es vol dir que amb la resurrecció de Jesús s’inaugura un temps nou.

La resurrecció de Jesús i la dels qui pel baptisme s’han adherit a la seva persona no és un fi en ella mateixa, sinó que és el primer pas cap a la instauració total i definitiva del regne messiànic que implica l’exaltació i entronització de Jesús. En els versets 24 – 28 es troben aplicades a Jesús, en el context dels temps darrers, les funcions que per antonomàsia defineixen l’actuació del Messies d’Israel. Aquest havia de ser l’alliberador dels enemics que oprimien i dominaven el poble d’Israel (2 Sa 7,9; 1 Hen 46,5.6; 62,11).El text de Pau diu que Jesús “destituirà tota mena de potència, d’autoritat i de poder” i que “haurà posat tots els enemics sota els seus peus”. Hi ha un èmfasi especial en el domini dels enemics, perquè entre ells hi ha la mort. Pau - en un verset que la lectura litúrgica ha omès -, recolza la seva afirmació amb una cita del salm 8.  Indirectament queden reflectides les paraules del sal 110 “espera que faci dels enemics l'escambell dels teus peus”.

Una altra de les funcions messiàniques era la de fer d’Israel un gran poble “Déu mateix ha anat a rescatar-se'ls per fer-ne el seu poble, per donar-los una anomenada, per obrar a favor d'ells coses grans i prodigioses” dirà Natan a David ( 2 Sa 7,23; veure també: 1 Hen 58,3; 62,13-15). Jesús el nou Adam, el capdavanter d’una humanitat nova, serà el qui constitueix la comunitat dels que units a Ell hauran tornat a la vida.

La més rellevant prerrogativa messiànica és regnar (Mt 25,31; 28,18 2 Sa 7,13; 1 Hen 51,3; 61,8. La reialesa messiànica que ha estat concedida a Jesús a fi de portar a terme la seva missió de salvació, serà, quan arribi la fi, entregada a Déu a fi que es realitzi la revelació plena, total i definitiva la reialesa absoluta de Déu. És l’objectiu final, penetració de la realitat de Déu – Déu serà tot en tots - en la totalitat de la creació.

El pensament de Pau sobre la resurrecció s’amplia fins adquirir dimensions còsmiques. La resurrecció de Jesús no es limita a un temps i espai tancats. És el punt de partença d’un moviment, d’un procés que acaba afectant la humanitat i la creació senceres.  

Festivitat de Crist Rei. Diumenge 22 de Novembre de 2020