Judici dràstic

En el llibre dels Fets, Lluc vol mostrar l’acompliment de les paraules de Jesús dirigides als apòstols, anunciant-los que rebran la força de l’Esperit Sant que els farà testimonis a tot Judea, a Samaria i fins l’extrem de la terra.(Ac1,8). Afeccionat als díptics (recordem: naixement de Joan i de Jesús(Lc 1-2) , paràbola dels dos germans (Lc 15,11-31), missió dels dotze i la dels setanta( Lc 9,1-8 i 10,1-12.17-20) Lluc construeix un gran díptic, centrat en les persones de Pere i Pau per mostrar com l’expansió de la predicació del missatge de Jesús segueix l’itinerari que ell ha dissenyat, que arrenca a Jerusalem (Judea) i arriba fins a Roma, centre neuràlgic de l’imperi romà.

En el primer volum de la seva obra, l’evangeli, l’activitat de la predicació i alliberament de Jesús va precedida de la baixada de l’Esperit Sant sobre Jesús (3,12s), rebent en aquest fet la força i l’impuls, que permetrà no desistir del seu programa. Igualment, abans de començar el projecte missional dels apòstols, més concretament de Pere i Pau, Lluc mostra que els enviats per Jesús reben l’Esperit Sant, que donarà força per realitzar la missió i assegurarà també que el projecte, malgrat obstacles de tota mena, arribarà a tirar endavant. De fet l’Esperit, que davalla en forma de llengües de foc acompleix la profecia de Joan Baptista: “Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc”(Lc 3,16). L’escena de la rebuda de l’Esperit és la que llegim a la primera lectura d’avui (Act 2,1-11).

L’esdeveniment té lloc el dia de la festa de les Setmanes, anomenada així perquè se celebrava set setmanes després de Pasqua. Celebrava la recollida dels primers fruits i, ja en temps de Jesús, es començava a relacionar amb el do de la LLei en el Sinaí. Així, doncs, l’Esperit és el primer fruit, el primer de Jesús a la seva comunitat. I també passa a ser l’alternativa a la LLei. A partir d’ara el que realment allibera la persona és l’Esperit i no la Llei. L’antítesi entre LLei i Esperit la desenvoluparà àmpliament Pau en les seves cartes, sobretot Romans i Gàlates.

La festa de les Setamnes, juntament amb Pasqua i la dels Tabernacles era una de les tres grans festes del judaisme. A Jerusalem hi acudien jueus d’Israel i la diàspora. Al percebre el vent i a remor es produeix un gran aplec entorn els apòstols. En aquest sentit Pentecosta és l’anti Babel. Allí es produeix la gran dispersió i la confusió de llengües (Gn 11,1-9). Aquí el gran aplec dels pobles i l’entesa a nivell de llenguatge, que Lluc treballa presentant una taula d’ètnies i territoris que apunten a la universalitat, tant en el temps com en l’espai. Tres pobles representen el passat: parts , medes i elamites i una altra terna representa el pobles del futur:romans, cretencs i àrabs. La universalitat en el temps. Entremig d’aquestes dues ternes, Lluc situa una taula de nou territoris, coincidents en províncies romanes i que estan esmentades seguint una trajectòria que va d’orient a occident. És la universalitat en l’espai.

“Els sentim proclamar les grandeses de Déu”(v.11). Els que ha rebut l’Esperit han començat a parlar, pel que es veu, de les grandeses de Déu. Aquestes eren la creació del món i, sobretot l’alliberament d’Egipte i el do de la terra. Ara caldrà ampliar la llista, a les antigues grandeses caldrà afegir la resurrecció de Jesús i el do de l’Esperit. Millor dit, aquestes deixaran en una situació d’insignificança les antigues grandeses de Déu perquè prendran un paper decisiu pel que fa a l’obtenció de la salvació i la vida.

Festivitat de la Pentecosta 8 de Juny de 2014