Vés al contingut

Comentari a l’evangeli del 3er diumenge d’Advent. B

Dos fragments del capítol primer de l’evangeli de Joan llegim aquest diumenge.(Jn 1,6-8. 19-28). El primer fragment és una incipient aproximació a la persona de Joan, el segon és un judici en tota regla sobre la predicació i missió de Joan Baptista. La inserció de la persona de Joan en el pròleg que parla de l’encarnació del Logos de Déu ( La Paraula) vol dir que l’encarnació està lligada a un temps i un lloc definits i, més concretament, l’entrada en escena de Joan Baptista senyala que l’encarnació del Logos té com a marc històric la història d’Israel. Joan juga un paper de primer ordre en el projecte de Déu de presentar l’entrada en escena de Jesús com la vinguda del Logos de Déu.

En el primer fragment (vv. 6-8) apareix tres vegades la paraula testimoni. Paraula important si surt tres vegades en un tram tant curt de text. Paraula malejada per un ús excessiu en homilies i sermons. És un terme que prové de l’àmbit judicial. En una sala de judicis els testimonis ajuden a determinar la culpabilitat o innocència d’un acusat a base d’acreditat la veracitat o falsedat d’uns fets. Ells estan qualificats per donar testimoni (Joan és un testimoni qualificat perquè és enviat per Déu) i tenen un coneixement personal dels fets, cosa que els capacita per determinar correctament la veritat. Existeix una estreta relació entre la realitat de la que es dona testimoni i la persona que testifica (relació entre Jesús i Joan). Quan hi entre en joc el creure, el testimoniar es converteix, com en el cas que ens ocupa, en una manifestació veritable i fiable de qui és Jesús, Paraula i Llum.

El segon fragment (vv.19- 28) està dedicat al judici sobre la missió de Joan Baptista. L’abundància de termes provinents de l’àmbit jurídic i processal: testimoniar, interrogar, preguntar, respondre, confessar, negar és un senyal ben clar que la vinguda de Logos de Déu encetarà un conflicte que obligarà, vulgues que no, a deixar les coses clares. És el que voldran fer les autoritats oficials, sacerdots i levites vinguts de Jerusalem. Que vinguin expressament de Jerusalem vol dir que la qüestió és important. Ells són el poder religiós que ha de vetllar a fi de desacreditar els falsos messies que contínuament sorgien a Israel en temps de Jesús. A més en el judaisme de l’època de Jesús circulava la convicció segons la qual el Messies viuria d’incògnit enmig del poble abans de revelar-se clarament. L’ortodòxia doctrinal requeria una intervenció ràpida en el cas de Joan Baptista.

Més enllà del judici de Joan Baptista el text vol donar a entendre que ha començat un judici entre Déu i el món. “El qui era la llum veritable ... era present en el món ... i el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva i els seus no l’han acollit” (Jn 1,9-10). Davant la realitat de l’encarnació del Logos i l’adveniment de la llum hi ha posicionaments diferents que generen un conflicte (Jn 16,10) que caldrà dirimir. Irònicament els qui en el judici de Joan són els acusadors, en el judici entre Déu i el món seran els acusats.

Joan era un personatge conegut i respectat en temps de Jesús i de les primeres comunitats cristianes. És de suposar, fins i tot, una certa rivalitat (Jn 3,25-30). D’aquí que l’evangelista vulgui deixar clar, tot i ser un enviat de Déu, l’estatus de subordinat de Joan Baptista respecta la persona de Jesús. La subordinació s’expressa d’una manera gràfica amb la imatge de descordar les sandàlies.

Hi ha en Joan unes respostes en negatiu. No és el Messies ni cap dels personatges que en aquella època estaven relacionats amb l’adveniment del Messies. El “Jo no sóc” es contraposa al “Jo sóc” que dirà Jesús al llarg de l’evangeli (6,35; 8,12.58; 10,9.11; 14,6; 15,1.5) en clara referència al nom de Déu “Jo soc” (Ex 3,14). Hi ha una insistència en fer de Joan un testimoni de Jesús i res mes.

Quan havia de venir un personatge important es preparava la seva vinguda, s’arreglaven els camins. En positiu Joan invita a adreçar el camí del Senyor. En l’Escriptura camí equival a comportament. Preparar els camins és un imperatiu que implica un canvi de comportament i els primers a qui va dirigit són els sacerdots i levites que han vingut a interrogar Joan. Tant preocupats que estan per l’adveniment del Messies el que han de fer és preparar la seva vinguda canviant el seu comportament.

Diumenge 3er d’Advent 17 de Desembre de 2023.

Persones

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.