Desprès de l'elecció dels primers deixebles, Jesús entra immediatament en acció i ho ha a la sinagoga de Cafarnaüm. Ho descriu el passatge que llegim aquest diumenge (Mc 1,21-28). L'actuació de Jesús s'inscriu en unes coordenades d'espai i temps dotades per Marc d’un agut significat. Jesús podria haver començat la seva missió en una de les grans ciutats de l'entorn de Galilea: Tir, Tiberias, Sèforis, però escull Cafarnaüm, una població de camperols, artesans i pescadors i descarta les grans ciutats, dominades pel paganisme i poc propícies a l'acceptació del seu missatge. Jesús prefereix anar a la sinagoga pal de paller local de la religiositat d'Israel, lloc de pregària, estudi i catalitzador de la vida social. Desaparegut el culte en el temple de Jerusalem, la sinagoga prengué un gran protagonisme i l'ensenyament que allí s'hi feia estava controlat pels escribes. L'ensenyament de Jesús es mostra com la contraposició de l'ensenyament d'aquests escribes.
El dia que Jesús es presenta a la sinagoga de Cafarnaüm és dissabte. És el temps de Déu. És el setè dia desprès dels sis dies en que Déu ha estat endegant la creació en benefici de l'home. És el dia del descans de Déu, el dia gratuït del que l'home no en pot treure cap benefici material. És el dia que Déu ja no fa, sinó que és simple i pura existència. En recordar la santedat de Déu es converteix en el dia de la gran puresa i, curiosament en un dia així, Jesús es troba l'home posseït per un esperit impur o maligne dins el baluard (la sinagoga) que pretén ser el garant de la puresa ritual.
L'home d’esperit impur és representatiu de tot el col·lectiu de persones a les quals la sinagoga oprimeix amb un ensenyament, que als ulls de Jesús és el causant d'un estat d'impuresa, que la sinagoga és incapaç de reconèixer. Si l'hagués reconegut l'hauria fet fora de la sinagoga. Quan l'esperit impur comença a parlar i s'encara amb Jesús es trenca la calma d'una sinagoga, que pensa que tot va bé fins al moment en què Jesús posa de manifest les seves contradiccions.
"Per què et fiques amb nosaltres?". L'expressió en grec "ti emin kai soi" (literalment "què entre nosaltres i tu") la trobem en la traducció grega de l'Antic Testament (versió dels LXX) a Jt 11,12 quan Jefté diu al rei dels amonites:"Què t'he fet jo perquè vinguis contra mi a fer la guerra en el meu propi país?". Vista així l'expressió posa clarament de manifest que l'esperit maligne considera que Jesús s'ha entreficat en el seu territori i que l'antagonisme entre l'esperit maligne i Jesús és total. Jesús posseeix la santedat de Déu, és a dir, la puresa de Déu, aquella puresa que l'esperit maligne no té.
Jesús no espera com Joan que la gent hi vagi, ell va allà on hi ha l'esperit maligne. Aquest diu una certesa sobre Jesús, però Jesús el fa callar perquè Jesús no admet els que saben molt bé la teoria, dominen les formulacions teològiques, però el seu comportament és contrari al que gallegen de saber. Jesús allibera l'home de l'ensenyament de la sinagoga que el té dominat. Ho fa amb autoritat, amb "exousia", una paraula grega que vol dir també llibertat; perquè ell té la llibertat que no tenen els escribes que ensenyen el que els han indicat els rabins. Jesús té la llibertat que li ha donat l'Esperit que ve de Déu rebut en el Jordà.
Diumenge IV durant l'any 1 de febrer de 2015
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.