A la segona lectura d'aquest diumenge es continua llegint fragments de la carta als hebreus. El text que pertoca avui ( He 9,24-28) pertany al cor de la carta on es compara la mort de Jesús amb els sacrificis que es feien al temple de Jerusalem.
La comprensió del text que llegim avui ens empeny a tenir en compte algunes consideracions. "El gran sacerdot entra una vegada a l'any al santuari" (v. 25). Aquesta indicació és una referència clara al Dia de l'Expiació (Ex 30,10; Lv 16), el dia que el gran sacerdot entrava en el santuari per comparèixer davant la presència de Déu, s'oferia un vedell com a sacrifici pel pecat i, un cop degollat, s'aviava un boc al desert que s'emportava les culpes dels israelites. L'autor de la carta als Hebreus compara la mort de Jesús amb el ritual que el gran sacerdot oficiava el dia de l'Expiació, però n'estableix evidentment les diferències. El gran sacerdot entrava en un santuari terrenal fet per mà d'homes, Jesús entra en el cels, santuari perfecte i perenne; el gran sacerdot havia d'entrar cada any al santuari i cada any s'havien de repetir els mateixos sacrificis, Jesús ho ha fet una sola vegada; les víctimes eren animals, Jesús s'ofereix ell mateix com a víctima i el valor de la seva sang és incomparable respecte el valor de la sang dels animals. L'autor d'Hebreus vol fer veure que el valor que tenia l'acció del gran sacerdot, pel que fa a ser mitjancer entre Déu i el poble i intercedir pel perdó dels pecats, ha quedat desmesuradament superada per la mort de Jesús que té un valor total, absolut i definitiu pel que fa a l'abolició del pecat i l’accés a Déu de tota la humanitat.
El text insisteix una i altra vegada en el caràcter irrepetible de la mort de Jesús. Es val partint del principi que tota persona humana només mort una vegada. Jesús comparteix la condició humana, ha dit l'autor (2,14), per tant només pot morir una vegada. I segueix exposant el contrasentit que representaria un continu de encarnacions de Jesús en les que anés morint una vegada i una altra des que el món va començar. El caràcter irrepetible de la mort de Jesús és que s'ha produït a la fi dels temps (com aquell qui diu, ja no queda temps perquè es vagin repetint altres morts). Les etapes de l'acció salvífica de Déu les trobem ja a l'inici de la carta: "en aquests dies definitius ha parlat en la persona del Fill" (1,2). I posats a jugar amb les etapes, en Jesús l'autor d'Hebreus en distingeix dues: una etapa com a home, compartida amb tots els homes i dones del món on es produeix la seva mort i resurrecció i una segona etapa en la que vindrà per salvar-nos. L’Antic Testament contempla la vinguda majestuosa i poderosa del messies com a jutge i governador, en canvi el Nou Testament mostra que vindrà dues vegades: una com a servent del Senyor sofrent on hi té lloc la seva mort i una segona, tal com preveia l’Antic Testament, com a Senyor salvador universal. L’autor d’Hebreus segueix el traç del Nou Testament i manté les dues vingudes. La segona es pot comparar amb la compareixença del gran sacerdot que, després d’haver realitzat els sacrificis pertinents, el dia de l’Expiació compareixia davant de tot el poble. Així Jesús, a la fi del temps, compareixerà davant el seu poble a fi de portar a terme l’alliberament definitiu; la consolidació definitiva de la salvació; l’acostament a la presència vivificadora de Déu.
Diumenge 32 durant l’any. 8 de Novembre de 2015.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.