Heu ressuscitat

Comentari a la segona lectura del Diumenge de Resurrecció

El capítol tercer de la carta de l’escola de Pau als Colossencs inicia la part moral de la carta. L’autor aplica la doctrina exposada fins ara a la vida de cada dia del creient. Recorda als colossencs la seva nova condició de ressuscitats en Crist cosa que els exigeix viure orientats cap a les coses del cel i despullar-se cada dia més de l’home vell i revestir-se de l’home nou. A la segona lectura d’aquest diumenge de Resurrecció llegim els quatre primers versets d’aquest capítol (Col 3,1-4) , molt apropiats pel que fa al tema de la resurrecció.

El text comença afirmant “Heu ressuscitat en Crist”. Aquesta expressió la trobem a la mateixa carta (2,12) i també a la carta als Efesis (2,6). L’expressió sorprèn perquè en les cartes autèntiques de Pau la resurrecció és presentada com un fet futur. “I si nosaltres hem estat units a ell per aquesta mort semblant a la seva, també ho estarem per la seva resurrecció” (Rm 6,5); “I Déu, que va ressuscitar el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder” (1Co 6,14); “la trompeta tocarà i els morts ressuscitaran incorruptibles, i nosaltres serem transformats” (1Co 15,52); “Sabem que aquell qui va ressuscitar Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà al costat d'ell juntament amb vosaltres” (2Co 4,14).

Segurament l’autor de Colossencs té molt en compte el text de Pau on s’explica que en el ritual del baptisme el batejat, associat a la mort i resurrecció de Crist, ha mort deixant una vida que tenia abans d’unir-se a Crist i ha ressuscitat a un nova vida (Rm 6, 4-11).

El pas de mort a vida queda simbolitzat en el ritual del baptisme. Existeix un antic ritual que consisteix a passar un riu d’un costat a l’altre de les seves vores. En el traspàs, l’aigua cobreix el qui practica el ritual fins a tal punt que l’arriba a submergir totalment. Es coneix com a ritual de trànsit, és a dir, pas d’una situació a una altra i freqüentment són usats per indicar el pas de l’edat infantil a l’edat adulta. El simbolisme d’aquest ritual posa de manifest que el qui el practica abandona una determinada situació per començar a viure’n una altra de nova, mor la infantesa i comença a viure l’edat adulta.

Molt probablement, St. Pau té present aquest ritual quan escriu la carta als Romans. El baptisme és el ritual de trànsit que ens fa passar de la mort a la resurrecció. Recordem que en les primeres comunitats cristianes el baptisme era una immersió total del catecumen dins les aigües baptismals. L’entrada a l’aigua és com una mort, la sortida és una resurrecció. La situació que s’abandona és una situació de mort, però no de mort biològica, sinó una mort molt més greu, la mort del pecat. La realitat que neix és una realitat de vida garantida per l’associació amb la resurrecció de Jesús. L’autor de Colossencs veu que la nova vida associada a la resurrecció de Crist és tant indiscutible que pot afirmar amb tota propietat que el creient ja ha ressuscitat.

Els que han ressuscitat en Crist han de posar el cor en les coses de dalt. Ressona aquí una concepció mítica de l’espai: cel, terra, infern. Textos pitagòrics del segle I aC. veuen el món terrenal com inestable, insalubre i mortal, contràriament el món superior és pur, immortal i diví. Els creients batejats – ressuscitats entenen que el món terrenal no és la meta i el sentit de la seva vida. La característica més important del món superior, segons el creient, és que en ell Crist està assegut a la dreta de Déu i això implica intercessió pels homes i sobirania sobre tots els enemics en especial el gran enemic que és la mort.

L’autor de la carta als Colossencs interpreta inequívocament la resurrecció com enaltiment, és a dir resurrecció no és tant la superació de la mort ( cosa que sens dubte hi és implícita) sinó penetració i participació del món de Déu.

Diumenge de Resurrecció 9 d’Abril de 2023