Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El salm que llegim o cantem en aquest primer diumenge de quaresma és el salm 51; és el salm quaresmal per excel·lència i intensament present en la litúrgia. El salm presenta el pecador que té clara consciència de ser perdonat i es transforma en testimoni de Déu a fi de manifestar a la resta de pecadors el perdó que porta a la reconciliació amb Déu. Del salm en llegim tan sols alguns versets (51, 3-4.5- 6a.12-13.14.17).

Després dels dos primers versets d’introducció que – fent-se ressò d’una tradició - atribueixen el salm a David que el resà penedint-se d’haver matat Uries i de quedar-se amb la seva muller, el salm comença dient: Compadeix-te de mi, Déu meu, tu que estimes tant, tu que ets tant bo esborra les meves faltes. “Ets tant bo” tradueix un terme hebreu de singular importància: “hesed” . Apareix 245 en tot l’Antic Testament i 127 en els salms. Sovint sol ser traduït per bondat o gràcia però són traduccions inexactes, sobretot incompletes perquè no fan justícia a la riquesa del terme.

En la literatura narrativa de l’Antic Testament es veuen exemples de persones que es comporten tenint “hesed” i en virtut d’això el seu comportament sobrepassa al que convencionalment s’hauria de fer o està simplement manat.

L’enterrament d’un pare és un deure filial, Jacob demana al seu fill Josep  un favor, un “hesed” que va més enllà de la simple obligació i és no ser enterrat a Egipte, és a dir, en terra estrangera (Gn 47,29).  Abimèlec tracta Abraham amb benvolença, amb “hesed”, donant-li molt més que l’esposa que havia pres per la seva germana i que Déu li obliga a retornar (Gn 20,7.14-16.23). Rahab, la prostituta de Jericó, té “hesed” amb els espies de Josué quan no tan sols els dona l’habitual hospitalitat sinó que els protegeix de les ires del rei de Jericó (Js 2,12). 

Amb aquests exemples veiem el comportament derivat del “hesed” com un comportament entre els humans, però “hesed” és bidireccional que pot anar de Déu cap als homes o dels homes cap a Déu, per això el salmista demana a Déu que en virtut del seu “hesed” li doni més del que li correspon, és a dir, li tingui pietat i li esborri les culpes. En altres salms de lamentació i súplica també s’hi veuen precs del mateix  to; es demana a Déu que actuï en virtut del seu amor (Sl 31,17; 69,14; 106,45; 143,12).

La pietat és la manifestació de l’actitut “hesed” de Déu que a mesura que evolucionen els textos s’ha convertit en una forma d’expressió de l’essència de Déu.  Ho expressa bé el text d’Èxode quan diu: “El Senyor és lent en les ires i abundant en l’amor" (Ex 34,6). La consideració del Senyor envers el seu poble es manté sempre vigent malgrat les falles i les infidelitats del poble.  “Hesed”, a més de la bona disponibilitat de Déu envers tots els homes i dones i que es manifesta en fets, s’entendrà com a una de les maneres de ser de Déu.

Si Déu és amor, és “hesed” a l’ésser humà li caldrà respondre també amb “hesed” amb amor. Ja hem dit que “hesed” és el resultat d’un comportament que pot adquirir una o altra direcció: de Déu cap a l’home i de l’home cap a Déu. El “hesed” de Déu esdevindrà model de comportament per l’ésser humà, si es té en compte això a l’ésser humà se li demana que no es limiti a complir el que està estrictament manat. Segurament per això, en contrapartida al perdó concedit, l’orant del salm es compromet a ensenyar els camins de Déu als pecadors, a aclamar el perdó que Déu li ha concedit  i proclamar la lloança.

Diumenge 1er de Quaresma. 1 de Març de 2020.