Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Comença el salm 23 posant en boca de l'orant la proclamació "El Senyor és el meu pastor". És un dels salms més conegut de tot el salteri i el llegim, o resem o cantem en aquest 4rt diumenge de Quaresma del cicle A. És una pregària plàcida i serena on hi trobem dues al·legories: la del bon pastor i la de l'hoste esplèndid, totes dues molt familiars en la cultura de l'orient i en el llenguatge bíblic. El v.6 tanca el salm amb una al·lusió al temple de Jerusalem - la casa del Senyor - amb la que l'orant expressa el desig de beneficiar-se de la presència del Senyor.

La bella imatge del bon pastor també es troba en el salm 95 que llegíem el 3er diumenge de Quaresma.  El salm 23 posa l'èmfasi en la bona feina que fa el Senyor com a pastor i ho descriu d'una forma detallada. El primer deure del bon pastor és procurar abundant pasturatge pel seu ramat i abeurar-lo en llocs d'aigües plàcides. Els llocs de pasturatge, tal com els presenta el salm, són llocs tranquils i les aigües de repòs són les que satisfan la set del qui les beu; no són aigües barrejades amb llot o salabroses que també n'hi ha a Israel.

Una altra tasca important dels pastor és la de guiar el seu ramat no per rocams i barrancs perillosos, sinó per viaranys fressats i protegir el bestiar del perill dels animals depredadors.   Tota aquesta acció benefactora de Déu, descrita amb la imatge de la feina d'un bon pastor, serveix per indicar que Déu actua penetrant en el fons de la persona (nefesh, en hebreu) i provocant en ella una profunda transformació.

Aquesta tasca positiva del pastor contrasta amb l'irresponsable guiatge dels pastors reis de la dinastia davídica que amb la seva negligència provocaren l'exili, és a dir, la dispersió del ramat. Ho denuncia amb contundència el profeta Ezequiel "Ai dels pastors d'Israel que es pasturen ells mateixos ... Els seus pastors no se n'ocupen" (34,2.8).

"Tu ets vora meu" (v.4) segueix dient el salm. El motiu de la confiança de l'orant és que sap que Déu es troba sempre al seu costat. Sovint a l'Escriptura aquest recolzament de Déu s'expressa amb la fórmula: "Jo seré amb tu". Apareix en els moments decisius de la història d'Israel;ho diu Déu en ser enviat Moisès a alliberar els israelites d'Egipte (Ex 3,12), abans de la presa de Jericó (Js 3,7); "he estat amb tu" dirà Déu a David per boca de Natan (2 Sa 7,9); i ho dirà a Jeremies en enviar-lo a profetitzar ( Jr 1,8).

Una nova al·legoria il·lustra la protecció de Déu sobre el l'orant. Ho fa amb la imatge d'un banquet festiu que segurament acompanyava un sacrifici  d'acció de gràcies. L'orant es veu beneficiat amb la generositat del Senyor, amb una esplendidesa pròpia d'un potentat de l'orient. L'hoste és rebut amb cordialitat, se'l fa seure en un lloc de preferència, se l'obsequia amb la unció de l'oli i gaudeix de l'abundància del menjar i el beure. Aquesta magnificència desperta l'enveja dels enemics. La menció d'aquests emfasitza la protecció de Déu sobre els seus amics i elegits. Els enemics no tenen aquesta protecció perquè de ben segur no han posat en Déu la seva confiança.

La bondat i l'amor que acompanyen l'orant provoquen la seva resposta generosa : el desig de viure anys i més anys a la casa del Senyor. Està convençut que la protecció de Déu, descrita tant detalladament, no és el resultat d'una acció puntual, d'un moment limitat, ella durarà sempre, no s'acabarà mentre duri la seva vida.

Diumenge 4art de Quaresma 22 de Març de 2020