Estimar per complir la llei

Estem llegint, a les segones lectures d’aquests diumenges, la carta de Pau als romans. El text corresponent a aquest diumenge és un fragment del capítol 13, situat a les acaballes de la carta. Tot el capítol és un seguit de consells per a la vida cristiana, que Pau ha començat a donar ja des del capítol 12. Aquests consells esdevindran criteris per calibrar si en el creient i ha una autèntica obertura cap a Déu.

L’estructura, generalment acceptada, del capítol 13 permet fàcilment delimitar el text en tres parts. Els versets 1-7 fan referència al comportament dels cristians amb les autoritats romanes . Els versets 8-10 són els que llegim a la lectura litúrgica d’avui i parlen del comportament amb els altres, proclamant que la pràctica de l’amor és el compliment de la llei. El capítol acaba amb 4 versets (11-14) on es mostra un petit catàleg de prevenció de conductes socialment reprovables, amb la mirada posada a la fi definitiva. A la vegada es pot descobrir una petita estructura, que permet enriquir la comprensió dels versets que ens interessen. El verset 8 és un enunciat de la tesi fonamental. El verset 9 exposa en què consisteix aquests estimar de que parla l’apòstol. Mostra la coincidència entre l’amor als altres i els manaments del decàleg que fan referència al comportament amb els altres, a fi de fer veure que no hi ha contradicció entre la pràctica cristiana i el compliment de la Llei jueva. Amb això es feia front a les acusacions provinents d’ambients judaics que acusaven els cristians de viure fora les pràctiques del judaisme. El verset 10 no és altre cosa que un resum o compendi que tanca aquesta petita unitat textual.

El text que llegim és l’arribada al punt àlgid sobre la recomanació de l’amor iniciada al capítol 12. En el verset 8 ens trobem amb un joc conceptual a través del qual es lliga la primera part del capítol amb la segona. El concepte clau és “deure”. Si no deure impostos és important, encara és més important no deure’s res els uns als altres. A aquest fi hi contribueix la pràctica de l’amor. Vist des d’una altra òptica, la relació entre la 1a part i la 2a del capítol seria: si la submissió a les autoritats de l’estat està encaminada a aconseguir la pau social i la bona convivència, la millor manera d’aconseguir això és amb la pràctica de l’amor. Des d’aquesta perspectiva l’autoritat de l’estat queda superada per l’autoritat de Déu.

Pau presenta la segona taula del decàleg. Són els preceptes que servien per a la instrucció dels pagans. No es mencionen els preceptes que fan referència al culte, perquè l’accés a Déu passa per l’amor al germà. La dificultat més gran que presenta el text és la de superar la contradicció que sorgeix entre la valoració que Pau fa del decàleg i l’afirmació de Rm 7,4: “vau morir a la llei de Moisés” i altres on s’hi percep una visió negativa de la Llei. El desllorigador es pot trobar en dos passatges de la carta als Gàlates: “ La fe que actua per l’amor” (5,6) i “La llei troba la seva plenitud en un sol precepte: Estima els altres com a tu mateix” (5,14). En el pensament de Pau la Llei jueva ha perdut la força i capacitat en tots els seus sentits. Només el cristià justificat per la fe i amb l’impuls de l’Esperit pot aconseguir l’acompliment perfecte de la Llei.

Un petit toc d’atenció es mereix l’expressió “com a tu mateix”. No es tracta de contrarestar l’egoisme que pot representar el mirar per a mi mateix, ni tampoc canviar de direcció la tendència natural a l’autocontemplació. Més aviat es tracta de que la responsabilitat que hom té d’estimar-se, en el sentit de mantenir una qualitat de vida que li permeti la dedicació als altres, és la mateixa responsabilitat amb que hem d’acceptar l’amor als altres.

Diumenge 23 durant l’any . 7 de Setembre de 2014