Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Novament llegirem a la primera lectura d’aquest diumenge un fragment (Jr 33,14-16) del llibre de la Consolació del profeta Jeremies (Jr 30-33). El rerefons del text és el setge de Jerusalem, situació alarmant, però que no deixa d’oferir una esperança i una seguretat avalada per la paraula inamovible del Senyor.

El missatge central de la lectura és la promesa de restablir la descendència del rei David. La forma literària del missatge és l’oracle; és la forma més freqüent de la transmissió del missatge profètic; el profeta es presenta com a missatger i portaveu de Déu. La fórmula dona solidesa, solemnitat i seriositat a la promesa, al cap i a la fi és el Senyor qui parla. La imatge és prou poderosa: d’un gran arbre talat ( la dinastia davídica que ha anat a mal borràs) en sortirà un brot nou, és a dir, de quelcom que es pot donar per mort, en sortirà una nova vida. Jeremies parla del compliment d’una promesa; de quina promesa es tracta?. Bàsicament cal referir-se a dos passatges: la profecia de Natan feta a David: “Posaré al teu lloc un del teu llinatge, sortit de les teves entranyes i refermaré el seu regnat ... faré que el seu tron reial es mantingui per sempre” ( 2Sa 7,12-13). L’altre passatge es troba al 1er llibre dels Reis. La promesa que el Senyor reitera al fill de David, Salomó, afegeix aquesta advertència: “Però si tu o els israelites ... us allunyeu de mi, si no observeu els meus manaments i decrets que us he donat, si aneu a retre culte a altres déus i els adoreu, jo arrencaré el poble d’Israel de la terra que li havia donat, rebutjaré aquest temple ... i Israel serà motiu de burles i escarnis entre tots els pobles” (1 Re 9,6-7).

Com es possible que es compleixin les profecies fetes a David i Salomó veient els desastres que hagué de veure Jeremies. El profeta atià la ferma esperança que, aprofitant la caiguda de l’imperi assiri,els habitants deportats del regne de nord, Israel, poguessin tornar a la pàtria. El rei Josies havia de reunificar tot el territori i Israel i Judà serien governats per un únic descendent de David i la capital seria Jerusalem. La cosa no va anar així. Josies morí a la batalla de Megido l’any 609 aC. Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598 aC.)  començà el calvari del profeta Jeremies, alguns incidents estigueren a punt de costar-li la vida i ell no deixà de queixar-se de la seva missió. Aquestes queixes constitueixen un conjunt de textos anomenats “confessions”.

En contra del parer de Jeremies, Joiaquim es decantà a favor dels egipcis, aturà la reforma religiosa del seu pare Josies. El succeí Sedecies, posat el tron pel rei de Babilònia que havia portat a terme una primera deportació. Sedecies seguí amb el mateix tipus de comportament polític i religiós que el seu germà Joiaquim. El període de Sedecies (597-587 aC.) acabà amb el setge de Jerusalem. El rei de Babilònia, Nabucodonosor, sotmeté tot el país, destruí el temple i s’emportà captiva una part molt significativa de la població.

Irònicament Sedecies vol dir “Déu és la meva justícia”, però ell d’impartir justícia res de res. Els darrers reis de la dinastia davídica no compliren amb el deure de guiar el poble i el conduïren al desastre. Vist el panorama, l’oracle del profeta és l’anunci d’una imperiosa necessitat, obre una llum dins aquesta conjuntura obscura i desastrosa. L’oracle pronostica que el descendent de David exercirà la justícia i el dret perquè aquests són els pilars que fonamenten la reialesa del Senyor (Sl 89,15) i també la reialesa de David es caracteritza per l’exercici d’aquests valors (2Sa 8,15). Que vol dir regnar segons la justícia i el dret? El salm 72 ho detalla amb molta precisió: davant la indefensió dels desvalguts, el rei ha de vetllar perquè es respectin els drets dels humils  el pobres.    

Diumenge 1er d’Advent 28 de Novembre de 2021