Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

A Alexandria entraren en contacte la teologia jueva i la filosofia grega. Els jueus volgueren establir contacte amb la cultura pagana. Això explica l’existència del llibre de la Saviesa del que en llegim uns versets a la primera lectura d’aquest diumenge (Sv 2,12.17-20)

En el text es diu que el just és fill de Déu. És un títol genèric que es dona al just semblant a l’expressió que trobem en l’Escriptura per designar el poble d’Israel, “Fills d’Israel”  (Ex 19,3; Nm 23,21; Is 27,12; Sl 22,24; 103,7) o “Fills de Jacob” (Dt 32,9; Jr 10,25; Sl 22,24)  o quan, per designar el col·lectiu de la comunitat humana, s’usa “Fills d’Adam”  (Sl 90,3) o “Fills de Déu”  (Dt 32,8; Sl 29,1; 89,7). En cap cas es tractaria d’una filiació carnal o biològica i el sentit que té aquí no és el que té quan s’aplica a la persona de Jesús. A tot estirar,  en aquest cas els fills de Déu, en contraposició als malvats, serien aquells que han fet de Déu el centre de la seva vida i existència, entregats totalment a Ell n’esperen, a la vegada, la seva protecció, defensa i benefici (2 Ma 7,34; Mt 5,9). Els injustos volen demostrar que Déu no protegeix el just i per aconseguir-ho estan disposats a arribar a les últimes conseqüències.

El tema del just perseguit és un tema recurrent a l’Escriptura; el trobem en el quart cant del servent del Senyor (Is 52,13-53,12) i en el salm 22. Aquesta maldat premeditada de l’injust contra el just la trobem molt ben expressada en el salm 37 quan diu: “El malvat intriga contra el just...   Els injustos desembeinen l'espasa i tiben l'arc per abatre el pobre i l'humil, per assassinar els qui van per bon camí. ... El malvat espia el just i cerca portar-lo a la mort” (37,12.14.32). Els injustos no en tenen prou en passar la vida entre banquets i festes desenfrenades els cal assetjar agressivament els dèbils i els febles sobretot quan el sistema de valors d’aquests els resulta incòmode i posa en qüestió el sistema de valors dels injustos.

Qui són els justos de qui parla el text?. Per respondre-ho pot ajudar considerar que la influència de l’hel·lenisme en  els ambients jueus d’Alexandria (lloc on es suposa fou escrit el llibre) cada vegada era més gran; això podria ser la causa de desercions religioses entre els jueus a les que caldria sumar-hi algunes persecucions per les autoritats hel·lenistes i el menyspreu d’alguns jueus de tendències hel·lenitzants que haurien claudicat a la fascinació d’una cultura que ells consideraven superior. L’autor del llibre de la Saviesa oferiria als hel·lenistes el coneixement de Déu que tenien els jueus, proposant-se demostrar la superioritat de la saviesa israelita per sobre de la grega.

Amb el que diem es pot pensar que el missatge del llibre va dirigit als jueus fidels, els justos, que vivien a la diàspora d’Alexandria i haurien de suportar la mofa i la persecució per part dels jueus renegats. Aquests darrers s’haurien apartat de les tradicions paternes i transgredit sense cap mena d’escrúpol el compliment de la llei; per aquest motiu no suporten la presència dels justos que amb el seu comportament denuncien tota mena d’impietat.

No podem passar per alt les semblances existents entre el text que ens ocupa i el passatge de l’evangeli de Mateu en el que els grans sacerdots, els mestres de la llei i els notables es mofen de Jesús dient: “ Ha confiat en Déu que l’alliberi, si tant se l’estima. Ell que va dir: Sóc Fill de Déu” (Mt 27,43). Els dos passatges tenen el seu fonament en la teologia del descrèdit del just present, com hem vist, en el llibre dels salms. Els malvats cerquen desacreditar el just perquè, si és així, queda automàticament justificat el seu pervers sistema de valors. Si Déu està a favor d’algú, en cap cas, pensen ells, ho està a favor d’aquest just desgraciat. El que no saben és que l’acció de Déu en favor del just es mourà per tresqueres molt diferents a les que els injustos s’imaginen; res, per tant, d’intervencions espectaculars.

Diumenge 25 durant l’any. 19 de Setembre de 2021