Dos arbres

Comentari a la primera lectura del primer diumenge de Quaresma. A

La primera lectura d’aquet diumenge recull dos fragments del llibre del Gènesi (2,1-9. 3,1-7a); són molt coneguts, el primer narra la creació de l’home i la preparació del paradís; el segon la transgressió de la dona víctima de la seducció de la serp. Ens aturarem en alguns detalls presents en aquests dos textos.

Déu va modelar l’home amb pols de la terra i li va infondre l’alè de vida. “Nefesh” és el terme hebreu que aquí apareix traduït per alè de vida, també es tradueix per ànima en les bíblies gregues i llatines però no fa justícia a la riquesa de significat que té el terme en hebreu. La temptació de traduir “nefesh” o el seu sinònim “neshama” per ànima en el sentit de la filosofia grega és gran. Segons aquesta, ànima és una realitat distinta del cos, inclús oposada a tot el que és corporal; l’ànima és immortal, subtil, invisible, bona; el cos dolent és mortal, concret i visible. En tot cas la contraposició que presenta el text és la distinció entre un cos sense vida (la pols modelada) o un cos amb vida (la pols que ha rebut el “nephes”). És un terme fonamental en l’antropologia de l’Antic Testament. Quan parlem de “nefesh” hem de considerar l’ésser humà com una totalitat on no hi ha cabuda la separació ànima i cos.

“Nefesh” significa gola, és l’òrgan del cos humà que serveix per agafar alè i inversament té a veure amb el bufar, respirar, esbufegar. És l’òrgan on s’hi localitzen les necessitats elementals de la vida, menjar, beure, respirar, per això acaba significant que hom està viu. Si un té “nefesh” és viu i si no en té es mor (1 Re 17,22; Ez 37,14). Si Déu retira el seu alè, l’ésser humà va a parar a una materialitat sense vida (Sl 104,29).

Crida l’atenció la presència de dos arbres en el jardí. Normalment en les mitologies de l’antiguitat era l’arbre de la vida el que estava al mig del jardí que a la vegada estava en el centre del món. Era l’arbre donador de vida i d’immortalitat i que per aconseguir-la calia superar una colla d’obstacles. El que pren protagonisme, però, en el relat és l’arbre del coneixement del bé i del mal. A Gn 3,3 la dona el situa enmig del jardí i és l’arbre del que no en poden menjar els seus fruits.

La serp desvia la por a la mort i enfoca l’atenció cap a l’assoliment d’una aspiració típicament humana: posseir una saviesa que és pròpia de Déu, el coneixement del bé i del mal. L’ésser humà no pot decidir per ell mateix el que és bo i el que és dolent, necessita la norma, la llei que li indiqui el que és bo o dolent. Això el situa en un pla d’inferioritat respecte la divinitat, és ella qui sap el què és bo o dolent; la divinitat no necessita normes, en tot cas les posa. Tenir el coneixement del bé i del mal situaria l’home i la dona al mateix nivell de la divinitat, per això diu el text: “sereu com déus”. La serp és el més astut del animal perquè toca el voraviu de l’ésser humà la humiliació que representa no ser com un déu.

L’home i la dona volen ser com déus per obtenir el coneixement però l’únic coneixement que aconseguiran és el d’adonar-se la seva pròpia condició humana pobra i limitada perquè s’adonaran que van nus.

L’home i la dona mengen el fruit de l’arbre del coneixement. Déu ha dit que si ho fan moriran. No moriran d’immediat, al ser expulsats del jardí tenen prohibit l’accés a l’arbre de la vida i tard o d’hora moriran. Vist així, els dos arbres es complementen i es desfà la sorpresa que pot originar la seva presència en el relat del jardí.

Diumenge 1er de Quaresma. 26 de Febrer de 2023.