Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El primer tram del discurs sobre Jesús que és porta i pastor (Jn 10, 1-10) el  llegim a l’evangeli d’aquest diumenge. El text segueix el gran relat del cec de naixement (9,1-41). Per una banda sembla que entre els dos textos hi ha un canvi radical: la introducció de les imatges de la porta i el pastor totalment absents en el relat del cec, del tema de la llum i el veure es passa a parlar del seguir i l’escoltar. Amb tot, hi ha un consens molt estès en senyalar els nexes que hi ha entre un relat i un altre. La identitat de Jesús que es presenta com a llum del món i que és posada en qüestió pels fariseus (9,28) ara s’amplia  i presenta Jesús com el pastor alliberador i la porta que protegeix dels lladres i bandolers. L’exemple del cec de naixement guarit que es nega a seguir les directrius que pretenen imposar-li els fariseus i que s’acosta a Jesús no es diferencia gaire de  les ovelles que no volen seguir els estranys i que escolten únicament la veu del seu pastor. Un altre punt d’unió entre els dos relats és que es manté l’atac a les autoritats; a qui s’adrecen les primeres paraules del c. 10 sinó als dirigents de la sinagoga a qui Jesús ha acusat al  final del c.9?. Ells són els lladres i bandolers que en comptes de portar les ovelles a pasturar, s’han aprofitat d’elles. S’han comportat com aquells dirigents del poble criticats pels antics profetes: “Ai dels pastors que malmenen i dispersen les ovelles del meu ramat” dirà Jeremies (23,1-4) i Zacaries: “Ai del mal pastor que abandona el seu ramat” (11,17).

“Jo sóc la porta de les ovelles” (v.7). Una pleta que no és molt gran té una única obertura que és on hi ha la porta. El pastor instal·la el seu jaç en aquest obertura i tapa l’entrada amb el seu cos, d’aquesta manera protegeix el ramat i no hi ha cap altre accés al ramat que no sigui per ell.  Tota porta marca la delimitació d’un recinte i només per aquesta porta es pot accedir al seu interior. Els fariseus han  expulsat el cec de naixement de la sinagoga, recinte sagrat del judaisme en un temps que ha desaparegut el culte oficial del Temple de Jerusalem. Jesús es presenta com la porta que dona accés a un recinte alternatiu, un recinte de llibertat del qual es pot sortir i entrar lliurement i dins el qual s’hi troba la salvació (v.9).

Si en el relat del cec de naixement el tema dominant era la llum i el veure, ara, en el discurs de la porta i el bon pastor hi ha una insistència en l’escoltar i el seguir. Les ovelles escolten la veu del pastor, la reconeixen i el segueixen. El verb escoltar tradueix el verb grec “akouô” que, a la vegada tradueix el ver hebreu “shama”. La pregària emblemàtica i distintiva del poble d’Israel comença dient: “Shema Israel” , escolta Israel. El creient israelita és invitat a escoltar a fi de gravar en el cor el manaments que el Senyor li dona ( Dt 6,4). Els fariseus a qui s’adreça Jesús saben bé el que han de fer, presumeixen ser deixebles de Moisès, però amb el seu comportament han demostrat que només són uns lladres que roben maten i fan destrosses (v. 10). “Tant de bo avui sentíssiu la meva veu. No enduriu el vostre cor com a Meribà” (Sl 95,8). La reacció dels fariseus a la veu de Jesús que crida les  ovelles és l’enduriment del cor, la negativa total a secundar l’oferiment de vida i alliberament descrita amb la imatge dels bons pasturatges. A més del reny als fariseus i dirigents d’Israel, el text és un toc d’atenció a les comunitats cristianes que viuran amb el perill de les veus estranyes que distorsionen el projecte de Jesús. A elles els toca fer l’esforç constant d’escoltar la veu que porta als pasturatges de l’alliberament i a la dignitat de tenir nom.

Diumenge 4art de Pasqua. 3 de Maig de 2020