La primera part del capítol 10 de l’evangeli de Joan està dedicat al conegut tema del bon pastor (1-22); la segona part (22-42) tracta de les relacions de Jesús amb el Pare, però, dins aquesta segona part hi ha uns versets (27-30), que són un ressò del tema del bon pastor, tractat anteriorment i que s’ajusta al tema de les relacions de Jesús amb el Pare. Aquest versets són els que llegim a l’evangeli d’aquest diumenge.
El text és breu, però no deixa de contenir termes i expressions d’una gran riquesa teològica i de gran pes dins el conjunt de l’evangeli de Joan. Un d’aquests termes és la vida: “Jo els dono la vida eterna mai no es perdran”. Tot just començar l’evangeli, ja ens trobem amb aquest terme. En el verset 4 del pròleg (1,1-18) es diu: “En ell hi havia la vida i la vida era la llum dels homes”. El Logos/Paraula de Déu és la vida i, pel que es desprèn de la lectura de tot el pròleg, el Logos és Jesús. Però, curiosament, el terme de la vida tanca l’evangeli de Joan. En el primer final ( 20,30-31) es diu: “Perquè cregueu que Jesús, el Messies és el Fill de Déu i creient tingueu vida”. Aquestes paraules són de capital importància perquè mostren que l’obtenció de la vida es converteix en la finalitat última i primordial de l’existència cristiana i això de tal manera, que la mateixa fe (creure) i la confessió que Jesús és el Fill de Déu es converteixen en els instruments o els passos, que han de portar a l’obtenció de la vida. Així es troba també en el diàleg amb Nicodem (7,15). I a 5,24 es diu: “Els qui escolten la meva paraula i creuen en el qui m’ha enviat tenen la vida eterna”. Aquí es lliga escoltar, creure i vida. Una cosa porta a l’altra. És un esquema similar al que trobem en el nostre text: Escolten la meva veu, em segueixen, els dono vida. El tema de la vida el trobem també en el discurs del pa de vida (6), la resurrecció de Llàtzer (11) i la pregària de Jesús (17,3).
Cal conèixer la situació de la comunitat, que donà origen a l’evangeli de Joan per captar el sentit d’altres expressions presents en el text que ens ocupa. Sembla ser que un grup de jueus emigra cap a l’Àsia Menor, establerts allà, entren en contacte amb la sinagoga local, que acaba expulsant-los. L’expulsió del cec de naixement de la sinagoga (9,34), seria una petja dins l’evangeli de Joan d’aquesta situació. “Les ovelles coneixen la meva veu”, és a dir, la veu de Jesús s’imposa en contra altres veus, les de la sinagoga o les dels seus dirigents. “Elles em segueixen”. Davant la oposició sinagoga Jesús, ara és aquest qui la comunitat segueix. “Ningú no me les arrencarà de les mans”. Les tensions entre els dos grups havien de ser molt fortes. Les pressions per mantenir els seguidors de Jesús dins les files del judaisme, abans del determini de l’expulsió, havien de ser molt intenses. El poder del Pare per retenir les ovelles/comunitat al costat de Jesús és més fort que el poder dels dirigents sinagogals que ho volen impedir.
La sinagoga es caracteritza per no haver acceptat la llum de Jesús, cosa que comporta el rebuig a la vida. La comunitat, en canvi, que ha fet l’opció del seguiment de Jesús, camina en la llum, que l’ha de portar, en definitiva, a la vida: “El qui em segueix no camina a les fosques sinó que tindrà la vida” (8,12) El seguiment és garantia de vida.
Diumenge 4art. de Pasqua
21 d’Abril de 2013
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.