Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El relat de la multiplicació dels pans el trobem repetit sis vegades en els evangelis (Mt 14,13-21; 15,32-39; Mc 6,32-44; 8,1-10;Lc 9,10-17 i Jn 6,1-11), prova de l'interès que despertava aquesta escena en les primeres comunitats. Avui llegim a l'evangeli la primera versió de Mateu (14,13-21).

En el relat hi trobem moltes referències a l'experiència d'Israel narrada en el llibre de l'Èxode. Jesús es com padeix de la gent (v.14), semblantment Déu és sensible al clam dels israelites oprimits a Egipte (Ex 3,9). Moisès fuig del faraó que el vol matar (2,15) i el poble fuig de la persecució dels egipcis (14,5). Desprès de la mort de Joan Baptista (Mt 14,10), Jesús no vol córrer la mateixa sort i fuig d'Herodes, el nou faraó. Mentre no arribi la seva hora, Jesús fuig dels seus perseguidors. El retirar-se de Jesús és negar-se a col·laborar amb un món que es mou per unes regles del joc imposades pels opressors. És crear un espai per a un regnat diferent, l'imperi de Déu, caracteritzat per unes estructures que, amb la pràctica del curar i alimentar, afavoreixen la vida. Israel va caminar pel desert (Dt 2,7), la multiplicació dels pans s'esdevé en el desert (v.13.15).  Estar en el desert és una manera d'allunyar-se dels ambients urbans on una minoria dominant exerceix el control estricte del poder i els interessos privats gaudeixen de protecció i privilegis que no fan altra cosa que augmentar les diferències socials. Jesús travessa el mar (vv.13-14) com també Israel va travessar el mar Roig (Ex 14,15-31).En el desert despoblat la gent gaudeix de l'abundància del menjar, també Israel va ser alimentat pel mannà i les guatlles ( Ex 16,13-16; Nm11,4-35) en el desert deshabitat. El nombre de 12 cistelles amb el pa sobrant evoca la totalitat de les 12 tribus d'Israel. Al cap i a la fi, Jesús vol constituir un nou Israel que no fracassi com el d'abans.

A més de les referències a l'Èxode, el relat de la multiplicació dels pans conté al·lusions als miracles d'Elies i Eliseu. Gràcies al profeta Elies, Déu fa que no manqui no oli ni farina a la viuda de Sarepta (1Re 16,11-16) i el profeta Eliseu dóna pa a la gent perquè mengin i encara en sobra (2Re 4,42-44). David distribueix a la multitud del poble d'Israel un panet amb carn rostida (2Sa 6,19). Passatges de l'Antic Testament que inspiraren  a l'evangelista a l'hora de confeccionar el seu relat.

Si les referències a l'Èxode, Elies, Eliseu i David miren al passat, la multiplicació dels pans és també una mirada al futur. És l'anticipació del banquet de la fi dels temps de que parla Isaïes: "El Senyor de l'univers oferirà a tots els pobles un banquet de plats gustosos" (25,6). La gent asseguda a l'herba fa pensar en el passatge d'Ezequiel que parla de Senyor que condueix a bons pasturatges (34,14). El menjar dels pans anticipa un futur diferent de benestar general, una nova creació, imperi de Déu amb abundància de menjar per a tothom. Les paraules de Jesús demanant el pa de cada dia (Mt 6,11) deixen de ser, en el menjar dels pans, paraules sense contingut. L'abundància i la sacietat són típiques dels futurs temps messiànics (Jl 2,19).

És interessant no passar per alt el caràcter social de la multiplicació dels pans. No queda gaire lluny el relat del festí d'Herodes impregnat de brutes manipulacions, immoralitat i mort. El menjar dels pans és el menjar de la germanor, la pobresa i el goig de la sacietat. L'emperador romà era responsable de proveir d'aliments a la població de l'imperi, sobretot de blat. Els ciutadans, homes adults, rebien gratuïtament 35 kgs de farina cada mes i, a partir del s.III també oli, vi i carn. El do de Jesús es contraposa a la política imperial. Jesús que havia mostrat l'autoritat sobre el dissabte, demostra ara l'autoritat sobre els aliments del món. Ell dóna el que rep del Pare, per això, abans de repartir el pa, aixeca els ulls al cel, senyal de la confiança total i absoluta en Déu. Del Pare a Jesús, de Jesús als deixebles, dels deixebles a les comunitats cristianes i d'aquestes a tot el món: "Doneu-los menjar vosaltres mateixos".  

Diumenge 18 durant l'any.    6 d'Agost de 2017