Vés al contingut

Comentari a la segona lectura del 2on diumenge de Pasqua. A

La primera carta de Pere és un dels escrits tardans del Nou Testament. Les comunitats cristianes s’havien anat consolidant però les proves que els cristians havien de patir de part dels pagans i dels jueus, posaven en perill la seva fe. Injúries, calúmnies, vexacions de tot gènere, debilitaven la fe de molts, que podien tornar a la vida dissoluta anterior a la seva conversió. Per això, la finalitat de l'epístola és exhortar els cristians a ser fidels a la seva fe. Per això els recorda la seva incomparable dignitat i l'immens favor que el Senyor els ha fet en cridar-los a la seva fe. Els exhorta que compleixin amb tota cura el deure d’un bon comportament amb tots els homes; que visquin piadosament. La situació difícil per la qual travessaven les comunitats cristianes de l'Àsia Menor, perseguides, calumniades, injuriades pels pagans i jueus motivà la confecció d’aquest escrit del que en llegim un petit fragment a la segona lectura d’aquest diumenge ( 1Pe 1,3-9)

Encara que l’escrit es presenta com una carta, aviat es va veure que es tracta d’un sermó o una homilia. Les referències al baptisme (alguns autors hi han vist quatre himnes baptismals) són tan freqüents que fan pensar en una exhortació baptismal feta pel bisbe davant tota l’assemblea present en la litúrgia baptismal, homilia especialment dirigida als qui a la nit de la vetlla pasqual havien rebut el baptisme. Això fa que sigui apropiat llegir aquest escrit durant el temps litúrgic pasqual. L’autor de 1 Pe amplia aquesta exhortació baptismal amb recomanacions adequades a la persecució i al comportament cristià de cada dia.

Res fa pensar en Pere excepte que l’escrit el presenta com el seu autor i sorprenentment hi ha moltes semblances amb els escrits de Pau i la seva escola que es poden explicar per la dependència de tradicions comunes. La introducció és gairebé idèntica a la de 2Co 1,3. Es mencionen els personatges de Silvà o Siles i Marc (1 Pe 5,12 i 13) coneguts col·laboradors de Pau (Silvà 1 Tes 1,1; Marc Col 4,10). Coincideix amb una interpretació de la mort de Jesús com una realitat salvífica (1,18s); parla de la participació en els sofriments de Crist (4,13); la fórmula tan abundantment usada per Pau també apareix a 1Pe (5,10.14).

La carta pressuposa una situació eclesial en la que la veneració de Pere i Pau màrtirs està ben arrelada. Vistes les referències de la carta als escrits de Pau, tant era que l’autor l’atribuís a Pau o Pere ja que tots dos gaudien de la mateixa autoritat com a màrtirs i com apòstols.

Si la carta fou escrita a Roma i tot fa pensar que fou així per l’al·lusió de Roma amb el nom encobert de Babilònia (5,13) cal deduir-ne l’afany de la primitiva comunitat romana que considerava Pere el seu apòstol i aquesta pretensió obrí el camí de la tradició que presenta Pere com el primer bisbe de Roma.

El text parla de l’alegria, una alegria que no quedarà minvada per la realitat de les persecucions. L’alegria en el sofriment pertany als temes clàssics de la predicació cristiana des dels començaments. Els sofriments a més der ser considerats bons, s’entenen com una necessitat en tant que són senyal de que la fi es propera i això indiscutiblement és motiu d’alegria. Les contrarietats són participació en els sofriments de Crist idea que té els seus paral·lels en el pensament de Pau.

L’alegria es promet als qui no han vist mai físicament Jesús. A diferència de Pere i els altres apòstols, aquests cristians de l'Àsia Menor no tingueren el privilegi de veure Jesús en persona. Quan es van convertir en cristians, l’existència històrica de Jesús feia temps que havia acabat. L’evangeli de Joan mostra que Jesús sabia que la majoria dels cristians no el veurien mai en carn, i així li va dir a Tomàs (que havia vist Jesús ressuscitat), "Perquè m'has vist, has cregut. Beneïts són aquells que no han vist, i han cregut" (Jn 20:29). A aquests cristians d'Àsia Menor no els faltarà l’alegria que Déu els donarà pel fet d’haver aconseguit la salvació.

Diumenge 2on de Pasqua. 16 d’Abril de 2023

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.