Les altres benaurances

LES ALTRES BENAURANCES

A l’evangeli d’aquest diumenge es llegeix el text de les benaurances de Lluc ( 6,17. 20-26), que introdueix l’anomenat “sermó de la plana” (6, 17-49), que correspon al que en Mateu, molt més llarg, seria el sermó de la muntanya, també introduït per les benaurances, més conegudes que no pas les de Lluc.

D’entrada les benaurances de Lluc són només quatre, a diferència de les 8 de Mateu. El lloc també difereix: la muntanya en Mateu, la plana en Lluc. Si la muntanya en el patrimoni simbòlic universal simbolitza elevació espiritual i distanciament del món normal i el número 8 en simbologia cristiana és el número de la resurrecció (el 8é dia), Lluc, en el cas que es vulgui donar valor simbòlic a les seves dades, escull una simbologia més horitzontal, terrena, i humana: a la muntanya hi contraposa el pla, el món normal de cada dia i el quatre és el símbol de la universalitat terrenal ( quatre estacions, quatre punts cardinals, temps i espai).

En Mateu els oients són els deixebles, en Lluc s’amplia i es fa més universal. Ho mostra molt clarament la variant que presenta la versió del còdex Beza (normalment les traduccions es basen en el còdex Vaticà). Aquest text especifica que els deixebles són una multitud i aquesta multitud cal afegir-hi una representació nombrosa del poble. Substitueix Jerusalem, Tir i Sidó per l’expressió més genèrica de “altres ciutats” més inconcreta però més universal.

El terme feliç és una expressió acreditada a l’Antic Testament. La trobem al llibre del Deuteronomi quan s’afirma que, si el poble compleix la llei, serà feliç i nombrós. Hi ha abundantíssims exemples en els salms 1,1; 32,1.2; 34,12; 128,1; 146,5. i en la literatura sapiencial Pr 3,13; Sir 25,8-9. El terme és aplicat a una varietat de situacions molt ample. En usar-lo tant Mateu com Lluc hi ressona tota la seva càrrega significativa.

Quan parla dels pobres, Lluc no afegeix com Mateu “en l’esperit” perquè ja ha especificat qui són aquests pobres. La lectura litúrgica ha omès la seva descripció (vv.18-19): són es que esperen que la seva força guaridora els guareixi les malalties i els curis dels esperits que els turmenten. És una pobresa que ressalta més l’exclusió social que no pas la necessitat de béns materials.

On es nota més la diferència respecte el text de Mateu és la introducció per part de Lluc de les 4 amenaces alternatives temàticament a les 4 benaurances. El binomi benedicció – amenaça el trobem en el llibre del Deuteronomi. Lluc aplica novament un esquema ben arrelat en l’Antic Testament. La quarta alternança benedicció – amenaça recupera la figura del profeta. En la benedicció hi ressona la imatge del profeta perseguit segurament amb la finalitat de donar ànims a la comunitat, que pot haver viscut l’experiència del rebuig i l’exclussió en ser expulsada de la sinagoga. En l’amenaça s’hi veu curiosament l’amenaça que representaven per a les comunitats primerenques els falsos profetes que cercaven més que cap altre cosa l’elogi i el lluïment personal.

Diumenge 6é durant l’any

10 de Febrer de 2013