Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Lluís López Barcons

Benvolgut senyor Bassas: Responc a la seva inflamada carta.

Parla del desastre de la tardor del 2017. Bé, penso que va ser una victòria, la declaració d’independència és activa. Efectiva? Encara no, però ho serà. Pocs països han assolit la independència, sense violència, a la primera. Menys quan el país de qui s’independitzen utilitza la violència, abans, ara i demà, com ens van demostrar el Primer d’Octubre. Actitud gens cristiana pel que ens ensenya l’Evangeli. I cap bisbe de la CEE ha criticat el seu ús, el seu bisbe inclòs (el meu es diu Earl A. Boyea i és catòlic-romà també). Recordar-li que a les eleccions del desembre del 2017, el President Puigdemont va guanyar les eleccions pel que fa als partits nacionalistes, que van assolir majoria altra vegada. També parla d’infames lleis de transitorietat i la seva aplicació. Bé, els catalans/nes per majoria vam triar polítics que presentaven als seus programes aquestes lleis. Els polítics/ques triats van complir, i al Parlament es van votar i aprovar aquestes lleis, com van prometre. Quina idea té vostè del que ha de ser un Parlament? Els catalans/nes podem votar a qui volguen sempre que no proclamin i usin la violència. La violència sempre ve del bàndol espanyol.

Pel que fa a l’arquebisbe Juan José. Pot ser més afí a un successor de Pere que a un altre. És lliure de fer-ho. Però el més semblant a un espanyol progressista ho és un de conservador. Recordo no fa gaire temps el seu viatge a la Franja, a visitar el museu de Sixena. L’arquebisbe Juan José, ho va ser també de Barbastro-Monzon, i administrador apostòlic de Huesca i Jaca durant molts anys, si mal no recordo. I està molt bé que proposi avancar pel camí del diàleg. Que ho recordi al Presidente Sánchez perquè tingui més interés a convocar la taula de negociació. També, aplaudeixo que doni llibertat als sacerdots de la seva arxidiòcesi, pel que fa al suport dels feligresos als presos/es polítics. Encomiable.

Parla que el President Puigdemont és fugat de la justícia. Bé, el President va ser detingut a l’estat alemany d’Sleswig-Holstein i portat davant del tribunal. El tribunal va considerar que les proves aportades no suportaven els càrrecs de l’acusació, i per tant va considerar que el President era lliure de marxar, i va estar posat en llibertat. Ni a Suècia, Dinamarca, Bèlgica o Franca, no ha estat detingut. Això és vàlid també per als membres del govern a l’exili. Actualment, i altra vegada per voluntat dels catalan/nes, va guanyar unes eleccions i és Eurodiputat. Es demostra que la justícia espanyola no és homologable a la Europea. 

Tambe parla del sou públic i de l’oficina de suport del President Puigdemont. Bé, el mateix que gaudeixen els Presidents Pujol i Montilla. Tots tres ho són, i la llei així ho permet. I la llei és igual per a tothom. Sí. Però no per als presos polítics. Aquí s’aplica la “Warfare”. Oblida que de la meva factura del gas, pago el salari del President Montilla al consell d’administració d’Enagas. Finalment, penso que ningú vol acabar, i menys a qualsevol preu, amb l’arquebisbe Juan José. Ningú. En democràcia, no és cap delicte posar urnes i convocar els ciutadans/nes a votar en llibertat. Si vols hi vas, si no, doncs no. Les votacions no són delicte, no són violentes, no obren cranis, ni es reboten les persones al terra. Accions ben poc cristianes, de fet. Per a alguns, la dona descoberta en flagrant adulteri, ja sabem quin destí hagués tingut.